Pàgines

algunes de les coses que em ballen pel paraigua

diumenge, 25 de novembre del 2007

pessebre - pebre

Ahir, aprofitant que la petita estava a casa de la seva cosina, vam decidir sortir a sopar. “Si la gent ve cap a Girona, nosaltres anirem fora de Girona”- vam concloure. Després de pensar diferents possibilitats: Castanyet, Sant Esteve de Guialbes... Se’m va ocórrer que podríem anar a un petit restaurant de Bàscara que, almenys feia quinze anys, vaig descobrir per casualitat amb una amiga.
Ja no en recordava gran cosa: era en un carreró contigu a la plaça principal de la part emmurallada, l’espai petit i l’atmosfera càlida, el propietari molt simpàtic, tenia la carta traduïda a més de vint idiomes – ens va explicar que aprofitava quan venia algú que sabia alguna llengua per traduir-ho- una afició molt curiosa que ara tindria més fàcil amb Internet.
Vam agafar el cotxe a veure si encara existia aquell restaurant, vam arribar a Bàscara abans de les 10 de la nit, feia una mica de tramuntana, agradable per mi i molesta per la Gírgola.
En el carrer Major vam trobar el restaurant, es diu “El Pessebre” -quin nom tan poc encertat per un restaurant- i sense pensar-nos-ho dues vegades hi vam entrar. Hi havia només dos comensals, una parella de iaios estrangers, i la carta, que ja no estava traduïda a vint llengües, oferia poques possibilitats que semblaven ben escollides.


Vam demanar una amanida verda tèbia amb formatge de cabra, sèpia a la planxa i raviolis de ricotta amb crema de bolets. La decepció de no haver trobat el restaurant del record va desaparèixer un cop van arribar els plats, la veritat és que estaven molt ben elaborats. A mesura que anàvem menjant arribava gent, vam arribar a més d’una quinzena de clients que quasi ocupaven tot l’espai, semblaven que la majoria es coneixien per la manera efusiva de saludar-se amb l’únic cambrer –potser també propietari del local-.
Al final, tot plegat més IVA va costar prop de 50 €, ho vaig trobar car no perquè el sopar no ho valgués, que ho valia, sinó perquè la idea inicial era anar a menjar bueno, bonito y barato.
En conclusió, es tracta de gent jove, se'ls veu una mica novells en el sector, que volen tirar endavant un petit negoci oferint una cuina selecta a petita escala, amb pocs plats preparats a consciència i una selecció de vins, i un intent de crear un clima acollidor i un ambient pretensiosament elitista.
**
Navegant per internet m' adonat que que ara el restaurant es diu "El Pebre" - de fet ho vaig veure a la factura però vaig pensar que era una abreviació de pessebre- però encara conserva el rètol de l'anterior "el Pessebre".