algunes de les coses que em ballen pel paraigua

dimarts, 29 de juliol de 2008

contradicció


Avui he anat a can Bauhaus a comprar una fusta, ho he fet en bus. Ara sempre que puc miro d'evitar el cotxe. Dins de Girona et pots desplaçar a peu quasi a tot arreu i ho combino amb el bus, és més tranquil i més ecològic.



He agafat la línia L2, que et deixa a la rotonda del final del carrer Barcelona i continua fins l'Avellaneda. Quan he pujat al bus només hi havia dues persones, més tard ha pujat un matrimoni vell, que com jo tenia fred. El conductor tenia l'aire condicionat “a tope”, el termòmetre interior del vehicle marcava entre 18 i 19 Cº, no exagero si dic que costava respirar.


Des de l'estiu passat fan un anunci a la televisió catalana amb un eslògan que diu: “ Aquest estiu no passis fred” i recomanen posar l'aparell d'aire condicionat a 25 graus. Proposta que em sembla molt sensata ja que anem amb poca roba i després hem de sortir a fora amb la canícula.

Em demano si no es o pot controlar la temperatura dels busos, suposo que l'Ajuntament podria posar límit a la temperatura, no amb una normativa -ja sabem què fan els incivils amb les normatives- sinó instal·lant un sistema que impedeixi aquests excessos.

Amb aquests aires resultarà que serem menys ecològics anant en bus.



diumenge, 27 de juliol de 2008

dejú

Aquest llarg cap de setmana he aprofitat per fer dejú. Més ben dit, he fet un entrenament per veure com reacciona el cos.

Després de llegir un llibre [ Lützner, H. Renacer A Traves Del Ayuno (Salud de Hoy)] i consultar a Internet, he decidit posar-me a prova. El llibre parla de fer dejú seguint una dieta a base de sucs, proposa diferents possibilitats durant una setmana. També parla de la preparació abans i després. Explica que no es pot deixar el dejú de cop, s'ha de tornar a l'alimentació normal a poc a poc. Els resultats són: pèrdua de pes, satisfacció personal de poder controlar la situació i una major sensibilitat i predisposició cap a una bona alimentació.

He trobat un altre tipus de proposta: “la cura del xarop de saba”, l'explicació d'aquest sistema repeteix algunes de les directrius de l'altre llibre i també proposa una setmana llarga de dejú però en aquest cas bevent el seu producte barrejat amb aigua. Sembla que està encarat a vendre el seu producte. Si realment són certes les propietats d'aquesta saba “màgica” (d'arç i de palma) sembla un mètode més còmode ja que t'estalvies preparar els sucs i purés. El llibre de Lutzner proposa la compra i preparació d'aquests àpats com a part important dels dies de dejú.

Coses que cal subratllar:

La purificació que representa el fet de dejunar.
El cos expulsa moltes toxines des dels pulmons, la pell i l'intestí.
Si es fan més de tres dies s'ha d'anar de ventre i el mètode més sa i eficaç és la lavativa
Després del dejú no es pot menjar de cop, recomanen no menjar res cuit el primer dia i no menjar ni carn ni peix dos dies després.
S'ha de fer una mica d'exercici


Després d'informar-me de tot això, vaig decidir tirar pel dret i finalment no he seguit cap d'aquests consells i he fet dos dies de dejú d'aigua -és menys complicat- . Bevent només aigua no tens gana, l'estomac es tanca i no demana res, però es veu que et canses més.

El primer dia (dijous 24) va passar sense cap dificultat, al matí vaig anar a treballar (recomanen fer el primer dejú en època de vacances, però com que era el primer dia no passa res)




El segon dia (divendres – Sant Jaume) al matí, no tenia gana però tenia ganes de vomitar. El tercer dia (dissabte) vaig decidir prendre un suc de taronja al matí que va ser com una coça a la panxa. Al migdia vaig decidir trencar el meu dejú particular i vaig menjar mitja poma que em va tornar les energies que havia perdut (no m'aguantava dret), al vespre vaig menjar una amanida.

Avui he menjat una poma per esmorzar, una amanida verda per dinar i una altra amanida amb meló per sopar.


Aquí s'acaba l'experiència. He aguantat poc però la propera vegada ho faré més bé i seguiré els consell d'algú que ho faci sovint.

Ara ja sé més coses. ; o )

dimecres, 23 de juliol de 2008

adif



Encara que hagin canviat la imatge dels rètols i el nom de RENFE pel d'adif, continuen essent els mateixos de sempre, a qui volen enganyar?

diumenge, 20 de juliol de 2008

prat


Avui quan he anat a buscar aigua a la font de Can Prat de Santa Coloma de Farners, he vist un home que tornava amb les garrafes buides, m'ha estranyat. Potser hi ha cua i se'n torna - he pensat.

Quan he arribat a la font he vist que hi havien posat un rètol on deia "En les darreres anàlisis s'ha detectat que l'aigua d'aquesta font és: Aigua no apta per al consum". És la primera vegada que hi trobo aquest cartell.


Per si de cas he girat cua i he acabat d'arribar a la font del Roure, 500 metres més amunt.

dissabte, 5 de juliol de 2008

oliveres

Ahir, després d'anar a recollir la Pimpinella a Empuriabrava vam acabar d'arribar a Cadaqués. Sempre va bé passar per Cadaqués, encara que sigui tard.

















Caminant vam topar amb el carrer Quima Jaume, poetessa de Cadaqués que va morir l'any 1993.




Després vam passejar per la vila vorejant el mar fins el restaurant Ses Oliveres, bé més que un restaurant és un xiringuito (guingueta?) , però és un lloc molt i molt agradable situat quasi al final de l'avinguda Victor Rahola, amb tota la vista de la cala.

És un racó on hi anem de tant en tant, el menjar és acceptable; hem comprovat que un jerseiet mai sobra, ja que hi sol tocar el vent.