cafarnaüm

Aconsellaria de passar per la Boqueria a tothom que s’acostés pel centre de Barcelona. Bé, un viatge també se’l val. Divendres al matí tenia temps i vaig fer un tomb buscant la parada d’insectes que es mengen que finalment no vaig trobar. És increïble la quantitat de fruites i verdures diferents que pots veure, algunes per primera vegada; i el peix, increïble… En poca estona quedes saturat de tanta varietat. Val la pena.

Què més? em vaig sentir enganyat a l’entrar a esmorzar al restaurant Gaudí (cafè amb llet + mini de formatge = 2,46 € ) del carrer de la Boqueria 17: anuncien que no es permet fumar i no és cert. El cambrer em va dir que només al menjador.

Nota positiva: dinar al Perla Nera, via Laietana 32 ; espaguetis marinada (12 €), tot i que faltava un punt de picant eren molt bons. Ambient molt acollidor.

lectura

Actualment el meu llibre de capçalera és la primera part de les memòries de Josep Maria de Sagarra (5 € al mercat de segona mà del diumenge a la Plaça Catalunya de Girona). No fa molt que vaig llegir el seu Vida Privada i em va agradar molt el retrat que fa de l’aristocràcia barcelonina dels anys 20-30.

En el Memòries I fa un recorregut als seus orígens, la seva família ve tal com el cognom indica, de la comarca de la Segarra concretament de Verdú. En el llibre fa un recorregut de la nissaga de caçadors de pubilles que va culminar al segle XIX. En aquests moments estic llegint la seva infantesa en el tombant de segle XIX quan vivien al carrer de Mercaders de Barcelona. Aquest punt m’ha fet entrar molt en la lectura perquè és una zona que conec bé i la seva recreació m’ajuda a imaginar com era a l’època. Em va passar llegint la Felicitat de Lluís-Anton Baulenas, ambientada al principi del XX quan van derrocar una part de Ciutat Vella per fer l’avinguda Laietana.

Tinc pendent llegir L’església del Mar (estic esperant que surti en versió de butxaca) que també està ambientada a la zona. I tota una llarga llista de llibres, els més frescos són:

- 2666 de Roberto Bolaño. Em va agradar molt els Detectives Salvajes. Es una novel·la que de tant en tant algun passatge torna a la memòria.

- Camí de sirga, de Jesús Moncada. Es un sacrilegi no haver-lo llegit encara.

- Demà serà un altre dia, d’en Guillem Terribas. Tinc molta curiositat.

- Sexualment, de Núria Roca. Perquè no? No sé qui és aquesta periodista sembla una mediàtica. A veure què diu.

- Mil cretins de Quim Monzó, imprescindible

Aquesta setmana ens van explicar l’experiència de la creació d’una empresa, la noia que ho exposava ens va recomanar El libro negro del emprendedor, de Fernando Trias de Bes (existeix la versió catalana). Com que ara estem posats en això de provar si és possible muntar alguna cosa, el compraré a veure si dóna alguna idea.

D’aquest autor també m’havia apuntat el La bona sort. Es veu que és un llibre que ha tingut molt d’èxit arreu del món, fins al Japó.

sang

Aquesta tarda, després de nedar (18 piscines) he anat a donar sang. Com les altres vegades he anat a l’hospital Josep Trueta de Girona, tenen un horari poc pràctic ( de dilluns a divendres de 9h a 14h i de 16h a 20h), ja que qui té un horari partit no hi pot anar ni al migdia ni tard, però bé: es fa el que es pot.

Avui hi anat amb el formulari omplert – es troba a Internet- i amb el carnet de donant que em van enviar fa uns mesos, és molt pràctic. Un cop he acabat m’han donat una samarreta i un tiquet per berenar, he agafat un suc de préssec i una canya de crema.

Aquesta és la quarta vegada que vaig a donar sang (un proverbi fula diu que qui compta les seves caques és perquè no té diarrea, espero que més endavant perdi el compte , hi havia anat fa molt temps, però després de l’accident vaig dir-me que ara si que no hi valien excuses, amb els viatges a l’Àfrica –zona de paludisme- he de deixar passar almenys sis mesos, ara n’ha fet just sis que vam tornar amb la Gírgola d’un viatge a Mali, Burkina i Senegal, i a vegades és complicat.

Ara he d’esperar almenys dos mesos per tornar a donar sang, m’han dit que com a màxim es poden fer 4 donacions a l’any, es veu que hi ha gent que ho fa perquè va bé per regenerar, o alguna cosa així.