algunes de les coses que em ballen pel paraigua

divendres, 20 de febrer de 2009

cartipàs




           XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


MARIA-MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol (1977-1979)


dimecres, 18 de febrer de 2009

kamikaze




Alguns matins, de camí cap a la feina, em creuo amb la mama-kamikaze (casc de ciclista, cadireta de nen buida darrera la bici, cara de sàtir...), voleia per les voreres a tota llet esquivant els perplexos vianants.

Entenc que a Girona aquella hora del matí és molt arriscat passar per on li pertocaria, però si passa en zona de vianants, almenys que respecti els que caminen.

És l'etern debat, què fa que els que a la carretera són víctimes, a la vorera es transformin en botxins, que el passejant només pujar el cotxe oblida els passos de zebra? 

És cert que falten carrils bici i civisme per part dels conductors, però els transeünts  no en tenim la culpa...


dilluns, 2 de febrer de 2009

candelera




Si la Candelera plora el fred és fora
Si la Candelera riu el fred és viu


Això és el que diu el refrany, avui la Candelera tan aviat reia com plorava, semblava la preadolescent de casa, qui sap si també ella està enganxada al Messenger.

El temps s'està tornant boig, a veure com anirà tot plegat, si haurà plorat més que no pas rigut o a la inversa.