algunes de les coses que em ballen pel paraigua

diumenge, 20 de març de 2011

socarrim

Què pensaríeu d'un paio, valencià, que li diuen Pedro i es fa dir Pete (Pit)? Probablment el mateix que jo.











Ferran Torr
ent
Ara

dijous, 17 de març de 2011

ribera

El Ter des del Pont de la Barca, Girona

dimarts, 1 de març de 2011

versemblant


Tomàs pretenia ser culte sense esforç. Tenia la dèria de memoritzar paraules que ell creia enrevessades, d'aquelles que ningú no sabia, per impressionar. Trobava als diaris una paraula o memoritzava expressions que havia sentit i les barrejava impunement en qualsevol frase. Un dia, ja érem nosaltres grans, estàvem amb ell en una cafeteria cèntrica de València. Feia temps que usava la paraula «inverosímil» ací i allà. Ens asseguérem a la terrassa i vingué el cambrer:

- Què prendran?

- Aigua mineral -demanà Tomàs.

- Amb gas o sense?

- M'és inverosímil -va amollar, fastuós. El cambrer marxà a la barra convençut que les volíem amb gas.


Ferran Torrent, Gràcies per la propina, Columna Edicions, Barcelona