algunes de les coses que em ballen pel paraigua

dilluns, 30 de març de 2009

fixat

Us heu fixat que els he enganxat que no s'hi han fixat gaire?


dissabte, 28 de març de 2009

elefant

Pel traç, diria que l'ha fet el del pollastre.

dissabte, 21 de març de 2009

linx


Resulta que el cadell de linx que surt a l'última campanya dels bisbes no és ibèric. O sigui que potser allà on habita ni està protegit (hauran encarregat la campanya al Patronat de Turisme de Girona? )

A banda d'això -petita relliscada- , a mi em sembla que barregen naps amb cols. A la xarxa he vist alguns comentaris sobre el tema que arriben quasi a l'insult, crec que no cal, han aconseguit el que volien: polèmica i continuar estan a primera plana

En tot cas, ells la vida se la miren des de darrera la reixa i potser en alguns temes no són els més indicats per parlar-ne.

En fi, qui estigui lliure de pecat...



Del www.flickr.com abans que el censuressin


divendres, 20 de març de 2009

atrapat

Aquest matí, com sovint faig, he volgut travessar el parc del Migdia camí de la feina.

Avui començava una hora abans, a les 8 de matí. A tres quarts de vuit he entrat al parc, hi havia només una porta oberta i m'ha estranyat, la meva sorpresa ha sigut trobar-me la de sortida tancada, he esperat perquè no les poden obrir totes de cop, res.



He provat d'anar a una altra, també tancada. He hagut de recular com altres vianants. Quan sortia, un dels encarregats obria les portes aleshores la porta per on havia entrat ja tenia els dos batents oberts. Ahir no la devien tancar bé. Entre una cosa i l'altra he perdut més de deu minuts. Estona que si vas a passejar no és res però, al matí amb el temps calculat per anar a la feina és nota.


He pogut fer una foto d'un arbre fruiter en flor, segurament un cirerer, no he tingut temps d'entretenir-me a comprovar-ho.

dilluns, 16 de març de 2009

pollastre


Aquest matí he sentit a la ràdio que han identificat el "dibuixaire" que es dedica a pintar pollastres per Girona.

dimecres, 11 de març de 2009

lepant


El pi de Lepant podria ser el títol d'una obra èpica o l'últim supervivent d'un bosc antic que de moment ha suportat estoicament les últimes ventades i les obres del TAV.


Per mi és un arbre monumental que hi ha al carrer Lepant, al barri de Sant Narcís de Girona.
Aquest carreró no és res més que una rastellera de quatre cases amb un pàrquing davant i un jardinet sense flors ni nens.

Tot i la desproporció, aquest gran pi dóna un punt de distinció mesurada a l'indret.

De vegades tinc el gust de passar sota la seva ombra.



dimarts, 3 de març de 2009

vecé



















Avinguda de Sant Narcís, Girona. Sense comentaris.