algunes de les coses que em ballen pel paraigua

dissabte, 30 de maig de 2009

adela

De les moltes cales que hi ha a la costa de Begur, una de les que hem visitat en diverses ocasions és la de Sa Tuna



SA TUNA


Si pogués, aniria nedant fins a la boia.
Veure la terra des d'allí deu ser
com canviar de món.
Mai no ho he fet.

Conec a penes quatre pams de mi
mal limitats per la malenconia.
Vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou.

La boia és un miratge.

Miquel Martí Pol



Repassant fotos hem recordat que ara fa tres anys vàrem menjar arran de platja. Avui hem volgut repetir, així que el vespre hem agafat cotxe i trastos i cap a Sa Tuna.

La sort ha volgut que el restaurant que coneixíem estigués tot reservat. A les vuit la terrassa estava deserta, després de mirar les ones - avui ha estat la primera vegada que la petita veia el mar- m'he adreçat al cambrer.
- Que tindríeu taula per tres?
- Uhm, teníeu reserva?
- No, es necessita reservar? Només volíem menjar quatre tapes.
-Deixeu-me mirar...
Mentre consultava la llibreta com si volgués trobar un espai, una dona rossa que des de feia una estona també rondava per allà, ha saltat:
- Nosaltres som menys!
Tot seguit el cambrer s'ha atabalat.
- Ho sento està tot ple i si agafeu taula, i després arriben i...

Hem marxat i hem anat al costat mateix, en un petit restaurant que potser fan entrepans hem pensat. Tenien carta i tapes, hi havia musclos a la marinera que és el que buscàvem i no hi havia a l'altre local.

No hem menjat amb la platja als peus -estava a trenta metres- però hem menjat bé i amb un tracte agradable molt allunyat de la fredor anterior.


Ca l'Adela és un restaurant molt petit (un micro-restaurant), un local familiar, poques taules sota un tendal a l'exterior d'una casa antiga, segurament de pescadors.


Mentre menjàvem calamarsets, sonsos, musclos, pa torrat amb tomata, anxoves... hem vist que la parella que també buscava taula havia aconseguit convèncer el maitre i estava entaulada no massa lluny de nosaltres.
Quan hem marxat, satisfets, més de la meitat de la terrassa del restaurant “reservat” estava buida.


dimecres, 27 de maig de 2009

funbol

Aquest vespre no hi haurà crisi. 

diumenge, 24 de maig de 2009

dorm

Dorm a l'àtic del Platea de Girona

divendres, 22 de maig de 2009

maristes


Al bell mig de la tan benparida ronda de semàfors, rotondes i cotxes en doble fila que comunica els barris de Fontajau i Sant Narcís hi ha el semàfor dels Maristes, el més absurd del món.


No hi ha conductor de Girona que no el conegui.



A diferència del carrer Barcelona, els semàfors no van a l'hora, però a més hi ha aquest que va al seu rotllo. Suposadament serviria per la gent que volgués anar a l'edifici dels maristes però també està coordinat amb un altre semàfor de l'altra banda del riu d'on haurien de venir cotxes per un pas que està barrat. O sigui que la majoria de vegades que me'l trobo en vermell no passa cap vianant, no sé perquè serveix.


dilluns, 11 de maig de 2009

canalejas


José Canalejas era un polític liberal que en el tombant del segle XIX va ser diverses vegades ministre, l'any 1910 el van nomenar cap del govern espanyol, dos anys més tard va ser assassinat per un anarquista.


Canalejas dóna nom a un carrer de Girona que han anomenat passeig, que va de la plaça de Sant Agustí fins a la Copa. Encara és un carrer però, pel que es veu l'acabaran convertint en un passeig de vianants.


L'estratègia de conversió és simple:


  1. Primer van tallar el pas a la plaça de Sant Agustí, posant unes pilones automàtiques. Això va fer que els soferts veïns de l'altra riba de l'Onyar haguessin de fer invents per poder aparcar més o menys aprop de casa.


  2. Després, van treure els aparcaments del costat esquerra de la meitat nord, davant la pastisseria la Copa.






  1. El Següent pas va ser posar zona de càrrega i descàrrega tota la meitat sud, des de la plaça fins la sala Planeta.







  2. La última -de moment- ha estat posar aparcaments per a motos a la part dreta de la meitat nord que quedava.



Suposo que el següent pas serà fer tota la zona només per a vianants.


Mentrestant els veïns que no ens podem permetre pagar un aparcament hem d'estacionar el cotxe a l'antic mercat del bestiar, tocant el riu Ter. Últimament per aparcar a la Copa es necessita un cop de sort, tenir molt de morro o disposar d'un arsenal per protegir-te dels caçadors d'aparcaments.


dimarts, 5 de maig de 2009

rogent

Aquest vespre tornant de la piscina

dissabte, 2 de maig de 2009

perpinyà



Com ara fa un any, hem anat a comprar roba a Perpinyà, aquest any amb un membre més. També hem volgut anar al mateix restaurant, el Konfusius, però aquest any al ser dissabte no hi havia menú del dia.

Sempre és millor anar a fer el turista entre setmana quan la majoria de gent treballa i trobes menys massificació, com els embussos que hem trobat avui, i veus com la gent fa la seva vida quotidiana mentre tu et passeges. Hoy por ti mañana por mi
Hem acabat al costat del canal Bassa amb vistes al Castellet. El plat del dia a 9'50 € hem pogut menjar vedella estofada acompanyada d'arròs i mongetes verdes.

Ha fet un dia quasi estiuenc, agradable i si no hagués estat per la logística que comporta la nena,  tranquil.

divendres, 1 de maig de 2009

rodes

Sempre hi ha gent que podent caminar s'estima més anar a cavall