fredelugues

A comarques – el que abans se’n deia a pagès- podem saber que s’acosta el fred més viu amb l’aparició de les fredelugues, aquestes aus fugen de la fredor dels països nòrdics volant cap a latituds de clima més benèvol i ens anuncien que darrera seu vénen temperatures baixes.

A ciutat, les primeres glaçades no es noten, arriben d’una manera més suau –  alguns  diuen light- i en aquest cas però, més que fredelugues són acalorades les que ho indiquen. 

Quan la gent es desempallega de les últimes restes d’estiu i els aparadors s’omplen d’abrics, apareixen noies amb mini, les minis més mini possible. 

Van equipades cada cop amb més varietat de mitges i botes amb formes i motius d’insomni – festival fetitxista- , les més ardents s’atreveixen sense res, cames enlaire, abrics gruixuts i curts, que no faltin guants, ni maquillatge ni altres accessoris subtils.

microminis

. .

Benvingut doncs el fred que, un cop superada la depressió transestacional i vençuts els primers refredats, ens porta canvi de ritme i l’arribada de les caldejades.