A primera hora he agafat el tren per anar a Barcelona a buscar uns papers. Per sort em quedava l'últim viatge d'un bono exprés i no he hagut de fer la cua dels dilluns al matí. Molta gent no arriba a comprar el bitllet, dues guixetes i 50 persones fent cua... Com que ho saben, després passa el revisor... ja fa dos anys vaig escriure una queixa al llibre de reclamacions, suggerint que si funcionessin les màquines expenedores de bitllets facilitaria el viatge de molts usuaris, ara crec que fins i tot han enretirat les espatllades.
He agafat el bus, el número 7, de Passeig de Gràcia a Plaça Francesc Macià. Molt bé, és còmode i anuncien les parades.
Tornant, l'estació Passeig de Gràcia, no m'esperava cua per comprar el bitllet. Hi havia 5 informadors, d'aquests que la RENFE posa per fer presència, i només una persona venent bitllets, resultat: cua.
Les màquines expenedores només venen bitllets de rodalies. La gent nerviosa, per sort he arribat deu minuts abans i he tingut temps.
Potser això ha fet que avui em trobés amb una situació inesperada. A baix a l'andana m'he assegut al banc. Quan s'acostava el rodalies de Granollers una noia amb castellà de sudamèrica m'ha preguntat si era el tren de Figueres. Li he contestat en català, que el de Figueres era el següent que anava en retard. Després se m'ha adreçat en català amb accent i m'ha explicat que anava a Cadaqués de vacances. Quan començàvem xerrar animadament ha arribat el tren que per una vegada he desitjat que no ho fes.
Pujant al tren no m'he atrevit a asseure'm al seu costat deixant passar l'oportunitat d'un viatge més agradable i interessant.
M'he assegut darrera seu, a l'andana m'acabava explicar que de Roses a Cadaqués tancaria els ulls perquè té vertigen. Ella s'ha posat a dormir.
Les màquines expenedores només venen bitllets de rodalies. La gent nerviosa, per sort he arribat deu minuts abans i he tingut temps.
Potser això ha fet que avui em trobés amb una situació inesperada. A baix a l'andana m'he assegut al banc. Quan s'acostava el rodalies de Granollers una noia amb castellà de sudamèrica m'ha preguntat si era el tren de Figueres. Li he contestat en català, que el de Figueres era el següent que anava en retard. Després se m'ha adreçat en català amb accent i m'ha explicat que anava a Cadaqués de vacances. Quan començàvem xerrar animadament ha arribat el tren que per una vegada he desitjat que no ho fes.
Pujant al tren no m'he atrevit a asseure'm al seu costat deixant passar l'oportunitat d'un viatge més agradable i interessant.
M'he assegut darrera seu, a l'andana m'acabava explicar que de Roses a Cadaqués tancaria els ulls perquè té vertigen. Ella s'ha posat a dormir.
ENCARA EL TRAM
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
Joan Salvat-Papasseit
TEMPUS FUGIT
Avui comptem amb la complicitat de les noves tecnologies, que ben utilitzades ens milloren algun aspecte de la vida.
Se m'ha ocorregut despertar-la a Girona.
- Compte no t'adormis que acabaràs a Portbou, et falten dues parades per Figueres, li he dit
- Moltes gràcies. ha respòs
- Et dono la meva adreça, espero que m'expliquis com t'ha anat. I li he donat el meu correu mail escrit en el bitllet de tren de la cua de Passeig de Gràcia.
Potser no se n'ha anat per sempre.
Més tard subdelegació del govern, una hora més de cua.
Arribar a casa: estendre la roba de la rentadora, posar els canelons d'espinacs (Bonarea) al forn i saltejar els bolets -que va trobar el meu pare- per fer-los amb ceba i ou.
migdiada
revisió mèdica -per l'accident-, dues hores de carrera.
Que cansat estic
He mirat el correu, ningú no m'ha escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada