algunes de les coses que em ballen pel paraigua
dimarts, 13 de desembre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
sopa
Veig al canal català de notícies que Sopa de Cabra ahir va fer un concert a Girona per commemorar els seus 25 anys. He anat veient que ha fet una sèrie de concerts i no n'he fet massa cas.
Quan van començar, formava part del grup que els seguíem a tot arreu on actuaven. Recordo que quan deies el seu nom, d'entrada la gent se'n reia.
"Sopa de què? "
Sembla que es van inspirar en l'onzè àlbum de Rolling Stones "Goats Head Soup" (sopa de cap de cabra).
El nom s'ha imposat per sobre el seu significat (absurd, per cert), i quan algú sent "sopa de cabra" ja no pensa en una sopa.
diumenge, 25 de setembre del 2011
noruega
No sé per quina estranya assossiació d'idees m'he despertat pensant en un magnífic article que només he llegit una vegada ara fa més de dues setmanes, el va escriure Manuel Cuyás al Punt:
Tots som noruecs
Viatge estival a Noruega. Abans, quan anaves a un país escandinau, sempre hi havia
un guia que t'agafava pel coll i t'explicava la quantitat exorbitant d'impostos que els seus habitants pagaven. Quan ho sentíem, els que veníem de països de fiscalitat més moderada fèiem grans exclamacions i miràvem amb pena les persones que passaven pel carrer o es prenien una cervesa al bar. Els guies d'avui expliquen les mateixes coses, només que ja no impressionen ningú perquè el viatger fa comptes amb el cap i amb els dits i li surt la mateixa suma impositiva. ¿Qui diu, com deia algú l'altre dia en un diari, que Pujol va fracassar? El model suec que l'expresident abonava ha tingut un trasllat real, també pel que fa a serveis, diguem-ho tot.
un guia que t'agafava pel coll i t'explicava la quantitat exorbitant d'impostos que els seus habitants pagaven. Quan ho sentíem, els que veníem de països de fiscalitat més moderada fèiem grans exclamacions i miràvem amb pena les persones que passaven pel carrer o es prenien una cervesa al bar. Els guies d'avui expliquen les mateixes coses, només que ja no impressionen ningú perquè el viatger fa comptes amb el cap i amb els dits i li surt la mateixa suma impositiva. ¿Qui diu, com deia algú l'altre dia en un diari, que Pujol va fracassar? El model suec que l'expresident abonava ha tingut un trasllat real, també pel que fa a serveis, diguem-ho tot. Noruega és, gràcies a l'extracció del petroli, el país més ric d'Europa. Nosaltres sempre hem cregut que si un dia es trobés petroli per exemple davant les costes de Tarragona no solament seríem rics sinó que la gasolina dels cotxes ens seria servida gratis i encara ens donarien diners per consumir-la. A Noruega paguen la gasolina més cara que enlloc i els preus dels cotxes són prohibitius. L'Estat noruec ha fet vot d'ecologisme i afavoreix l'ús intensiu i massiu de la bicicleta, aquest giny que tot ho cura i tot ho neteja, mentre ven el petroli als països menys ciclistes i menys verds, seguint al peu de lletra aquella cançó excursionista que jo havia cantat de petit i que deia “que es mori qui vulgui menys jo”. Si en comptes de petroli tinguessin sol com tenim nosaltres, captarien turistes per a les seves platges i ells anirien per l'ombra per evitar-se el càncer de pell.
Amb la mateixa filosofia, Noruega no té tampoc centrals nuclears. Fien l'energia als saltants d'aigua. I a l'hivern no es glaça l'aigua? En aquest país ha de fer molt fred. “Sí, senyor, es glaça.” I es queden sense llum? “No, la comprem a Suècia.” A Suècia l'aigua no es glaça? “Es glaça. El que passa és que Suècia té centrals nuclears.” Caram, els noruecs. Em farien perdre els trucs. “No els perdi. Tinc entès que a Espanya la moratòria nuclear obliga a comprar energia a les centrals de França.” Tots som noruecs.
Manuel Cuyás
El Punt, dimarts, 6 de setembre del 2011
En quin Món vivim...
diumenge, 18 de setembre del 2011
telefònica
Fa temps que em vaig donar de baixa de Telefónica (ara Movistar), com els de RENFE (ara Adif) tenen un programa metòdic i ben estructurat per realitzar un nyap rere l'altre.
Els pares encara tenen la vella companyia telefònica. Aquests dies el telèfon no funciona. Quan han trucat al 1004 la resposta és que el seu número, que fa més de 30 anys que tenen, no existeix.
He intentat notificar l'avaria per Internet i contínuament se'm bloqueja la seva Web.
Jo em pregunto: com és que una empresa que té el monopoli de la telefonia i de la xarxa d'Internet, que si si els hi rota bloquegen les companyies rivals que curiosament poden donar un servei més acurat i barat; no té una web en condicions?
Seguirem intentant-ho, gestionarem el canvi de companyia.
dilluns, 1 d’agost del 2011
glaç
Al departament francès de Doubs, regió de Franc Comtat. No hi ha gel
No hi ha gel almenys en forma de glaçons. Si mai aneu a la zona -molt recomanable, per cert- i teniu la brillant idea de portar una glacera per tenir begudes fresques, iogurts, pernil dolç... o els formatges de la tornada, penseu que no venen glaçons.
Hem recorregut totes les benzineres i supermercats i res, m’han mirat com un extraterrestre, m’han pres el pèl, m’han fet voltar amunt i avall, m'han dit que potser en trobaria a dalt la muntanya, que mirés a les peixateries, que a les benzineres només venen gasoil.
No dieu que no us he avisat: compreu una d’aquelles glaceres que van amb electricitat.
Ara, si aneu una mica més avall cap problema, en qualsevol supermercat i en algunes benzineres n'hi ha.
divendres, 29 de juliol del 2011
dissuasió
Amb aquest rètol, la direcció del centre comercial informa a la seva amable clientela que si aparquen on no toca la grua podrà enretirar el vehicle incorrectament estacionat. Agraeixen la comprensió del personal, merci.
Això és al nord de França i en els quatre espais reservats no hi havia cap cotxe sense distintiu. Més cap al sud, en el país dels que aparquen davant l'entrada per no caminar deu metres, dubto que -per més dibuixets que hi posessin- la mesura tingués cap resultat.
divendres, 1 de juliol del 2011
multani
MULTANI PALACE
Migdia, 36
Girona
Al vespre volíem anar a buscar menjar indi al nou restaurant que acaben d'obrir al carrer Migdia. Finalment hem anat al mateix restaurant.
El local és una mica estrany. Té una barra amb unes cinc taules a baix, que és on hem menjat nosaltres, i hi ha una altra part a dalt -pujant unes escales- per a grups . Avui n'hi havia un.
Els cambrers (dos nois i una noia) són germans i ens han explicat que el cuiner és el pare. Un negoci familiar de panjabis.
El menjar ha estat bo. Molt bo segons la K.
Ens han servit ràpid, agradable i barat: 25 euros:
KEEMA SAMOSA MEAT
[empanada de pollastre i espècies ]
CHICKEN TIKKA WITH TANDOORI MASALA
[broqueta de pollastre amb tandoori masala i amanida]
PATIALA SASHI MURGMUSALAM
[pollastre rostit amb espinacs, arròs i verdures]
Tandoori naan
Cheese nan
1 cocacola
1aigua
2 tes indis
Ens han dit que aviat també repartiran a domicili
divendres, 10 de juny del 2011
resfe
A un quart i mig d'una he agafat el tren des de Girona per anar a Barcelona. Hi havia sis vagons i era sol al meu compartiment.
Tornant, a les quatre, han vingut només tres vagons. El tren era ple de gent dreta i asseguda per terra com bestiar. Divendres a la tarda, estudiants i treballadors tornen a comarques, qui s'ho havia d'imaginar...
Aquests de la Renfe són uns cracs - in-su-pe-ra-bles - passen els anys i no defalleixen, sempre reivindicant, per res del món abandonen la seva essència hispànica.
dissabte, 21 de maig del 2011
dissabte, 14 de maig del 2011
pizzes
Un coreà, una colombiana, una russa o un gabonès poden cuinar una pizza, serà bona però mai serà com la pot fer algú d'Itàlia, en això són els reis (i les reines)
Aquest és el cas del Restaurant pizzeria Pulcinella (c. Bisbe Lorenzana, 18 - Girona) on el cuiner, en Mario, és sicilià i on es poden menjar les millors pizzes de Girona.
El local es troba en el mateix carrer on hi ha un bon mexicà, El Escondido, al carrer Bisbe Lorenzana on fa temps hi havia hagut un grec [restaurant], i sembla que han ampliat.
Ho vam descobri ahir al vespre, estava ple de gent, el boca-orella. Un bon lloc, els preus no són massa cars i hi ha possibilitat d'encarregar i emportar-te la pizza a casa.
dijous, 28 d’abril del 2011
diumenge, 20 de març del 2011
socarrim
Què pensaríeu d'un paio, valencià, que li diuen Pedro i es fa dir Pete (Pit)? Probablment el mateix que jo.
Ferran Torrent
Ara
dijous, 17 de març del 2011
diumenge, 13 de març del 2011
dimarts, 1 de març del 2011
versemblant
Tomàs pretenia ser culte sense esforç. Tenia la dèria de memoritzar paraules que ell creia enrevessades, d'aquelles que ningú no sabia, per impressionar. Trobava als diaris una paraula o memoritzava expressions que havia sentit i les barrejava impunement en qualsevol frase. Un dia, ja érem nosaltres grans, estàvem amb ell en una cafeteria cèntrica de València. Feia temps que usava la paraula «inverosímil» ací i allà. Ens asseguérem a la terrassa i vingué el cambrer:
- Què prendran?
- Aigua mineral -demanà Tomàs.
- Amb gas o sense?
- M'és inverosímil -va amollar, fastuós. El cambrer marxà a la barra convençut que les volíem amb gas.
Ferran Torrent, Gràcies per la propina, Columna Edicions, Barcelona
dissabte, 26 de febrer del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
desencaixament
MENTRESTANT A LA MONCLOA
Mas: L'última vegada em vaig oblidar de demanar una cosa molt important per a Catalunya.
ZP: ¿Otra cosa? Pero, vamos a ver... prometí pagarte setecientos quilos y además dije que podíais endeudaros todavía más! ¿Que más quieres?
Mas: És una cosa que necessitem per no quedar-nos enrere, clau pel futur de Catalunya. Innegociable.
ZP: Vamos a ver, ¿De qué se trata?
Mas: Una merda punxada en un pal
ZP: (astorat) ¿Perdona?
Mas: Escolta'm, ja sé que sona estrany, però Catalunya no pot avançar com a Nació si no ens concedeixes una merda punxada en un pal.
ZP: (fent un gest amb la mà) Pero.. ¿Una mierda, mierda? Pinxada en un palo, tal cual!
Mas: (gest amb les mans)Tal qual
ZP: Pues.. Si sólo se trata de esto...
Mas: Gràcies setapé (encaixen)
ZP: Artur... (el saluda mentre en Mas surt del despatx) Adios.
ZP: Yo que pensaba ofrecerle el concierto económico...
INFORMATIVOS TEVECINCO: Dantesco, horripilante, atroz trato de favor para Cataluña, vean estas imágenes en las que Rodríguez Zapatero entrega a Ártur Mas una mierda pinchada en un palo. Ante tal despropósito los ciudadanos españoles han salido a la calle para reclamar los mismos privilegios que Zapatero concede a Cataluña. Las reacciones de los presidentes autonómicos no se han hecho esperar:
AGUIRRE: Yo no la sé para que quieren una mierda los catalanes, pero cuidáo que si la piden será por algo. Por lo tanto Madrí también quiere su mierda. Madrí quiere su mierda! Madrí quiere su mierda!...
CAMPS: Si Catalunya té una merda, València també però una merda valenciana, perquè merda en valencià se diu merda i no merda com en català. Merda pa València! Merda pa València!...
PRESIDENTE DE CANTABRIA: La comunidá de Cantabria no aceptará ningún tipo de trato discriminatorio. Vamos a ver.. en España o hay mierda para todos o no hay mierda. Cantabria exige su mierda, faltaría más coño.
Polònia, TV3
17/02/2011
___________________________________________________________
dilluns, 14 de febrer del 2011
tranquil·litat
No sé què faré,
però ho faré amb tranquil·litat
Consisteix en adoptar aquesta frase com a mantra o principi d'actuació, aplicant-la de manera automàtica davant qualsevol situació ansiògena que es presenti. L'objectiu és entrenar-se a adoptar com a principi bàsic d'actuació la tranquil·litat en totes les situacions, per problemàtiques que puguin ser.
Vaello Orts, J., Las habilidades sociales en el aula, Santillana Educación, Madrid, 2005
dimecres, 2 de febrer del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
dissabte, 15 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
traspàs
De vegades he sentit a dir que el futur és a l'Àfrica, no ho sé. El que si he vist és que el futur immediat ve de la Xina, sense discussió.
diumenge, 2 de gener del 2011
fum
Dos de gener de dos mil onze, avui sí que hi ha alguna cosa per celebrar: s'acaba el fum en bars i restaurants. La mesura arriba tard però arriba, el gobierno després de marejar la perdiu -de fer la Ramoneta i la treballadora sexual- finalment ha aprovat una llei que ja existeix en altres llocs i que se sàpiga, ningú s'ha mort per complir-la.
Curiosament tots els fumadors (i fumadores) empedreïts -carreteros- coneixen una iaia de cent trenta anys que ha fumat tota la vida i està tan panxa. De fet es podria assegurar que és gràcies a que ha fumat tant que es troba tan i tan bé...
Bé elucubracions científiques a part, a partir d'ara podrem anar al restaurant amb nens, nenes i bebès sense patir fums.
El meu propòsit per aquest any onze és deixar de fumar passivament, espero que sigui fàcil, en els països mediterranis mai se sap.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)