No sé per quina estranya assossiació d'idees m'he despertat pensant en un magnífic article que només he llegit una vegada ara fa més de dues setmanes, el va escriure Manuel Cuyás al Punt:
Tots som noruecs
Noruega és, gràcies a l'extracció del petroli, el país més ric d'Europa. Nosaltres sempre hem cregut que si un dia es trobés petroli per exemple davant les costes de Tarragona no solament seríem rics sinó que la gasolina dels cotxes ens seria servida gratis i encara ens donarien diners per consumir-la. A Noruega paguen la gasolina més cara que enlloc i els preus dels cotxes són prohibitius. L'Estat noruec ha fet vot d'ecologisme i afavoreix l'ús intensiu i massiu de la bicicleta, aquest giny que tot ho cura i tot ho neteja, mentre ven el petroli als països menys ciclistes i menys verds, seguint al peu de lletra aquella cançó excursionista que jo havia cantat de petit i que deia “que es mori qui vulgui menys jo”. Si en comptes de petroli tinguessin sol com tenim nosaltres, captarien turistes per a les seves platges i ells anirien per l'ombra per evitar-se el càncer de pell.
Amb la mateixa filosofia, Noruega no té tampoc centrals nuclears. Fien l'energia als saltants d'aigua. I a l'hivern no es glaça l'aigua? En aquest país ha de fer molt fred. “Sí, senyor, es glaça.” I es queden sense llum? “No, la comprem a Suècia.” A Suècia l'aigua no es glaça? “Es glaça. El que passa és que Suècia té centrals nuclears.” Caram, els noruecs. Em farien perdre els trucs. “No els perdi. Tinc entès que a Espanya la moratòria nuclear obliga a comprar energia a les centrals de França.” Tots som noruecs.
Manuel Cuyás
El Punt, dimarts, 6 de setembre del 2011
En quin Món vivim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada