A Passeig de Gràcia més de 10 minuts
Però aquest vespre ha sortit prop de mitja hora tard
QUIN DESASTRE
Cinc - deu minuts no te'ls treu ningú. Després d'un dia de feina aquesta estona et mata.
La gent que no agafa mai el tren segurament ho veu tot molt llunyà –fins exòtic-, qui l’agafa molt esporàdicament no té temps d’adonar-se’n, però el més greu és que qui l’utilitza sovint, pateix però acaba resignant-se i acostumant-se.
El problema és que al final trobem normal allò que no és normal:
- Al vespre els trens que surten de BCN i van cap a Girona sempre arriben, anant bé, deu minuts de retard, després acceleren i recuperen alguns minuts.
- Moltes vegades anuncien un tren per l’altaveu, n’apunten un altre al panell i en passa un de diferent.
- Aire condicionat i calefacció al mateix temps.
- Trens de l'estiu sobrecarregats per falta de previsió
- Els trens que vénen de l’aeroport a Passeig de gràcia tenen una escala que fa més d’un metre d’alt. La gent ha de saltar.
- Etcétera, etcétera...
Ens prenen el pèl però ens hi hem acostumat, la RENFE ja se sap, què hi farem? Definitivament ens deixem prendre el pèl
Què hem de fer: posar bombes?
on no n’hi ha no en pot rajar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada