eco

Avui hem anat a l’hospital Josep Trueta a fer una ecografia, ens han determinat l’edat: dotze setmanes.

Alegria

A l'exterior decepció:

- Ens van donar hora avui al matí

- A l’hora establerta estàvem asseguts a la sala d’espera corresponent (hem vingut a les nou per extracció de sang i hem tingut temps d’esmorzar i ser-hi a l’hora que ens van assignar)

- Al cap de més de tres quarts ha aparegut una infermera preguntant per les de l’ecografia, hi havia quatre noies, li hem ensenyat el paper, ens ha dit que ja ENS HAVIA CRIDAT i no hi erem, amb cara d’enfadada. Podem donar fer que a l’hora establerta erem allà. Potser ha vingut abans, però jo crec que no ha vingut, perquè hi havia altra gent esperant pel mateix i en quasi una hora no ha aparegut ningú, en fi l’hora d’esmorzar…

Poc després ens han fet passar. Tot ha estat com una una cursa, ens ha (des)atès un tal doctor Josep Maria Ramos, que ha fet una ecografia contrarrellotge, pim pam pum, un embrió, dotze setmanes, tot bé, ai que em deixo la placenta. Fins s’ha oblidat d’engegar la pantalla perquè la mare pogués veure el petit.

Fem alguna pregunta, ens contesta amb evasives. L’home té pressa i ens esbandeix ràpid. Gràcies doctor per la visita més aspre que hem tingut fins ara.

No hem entès què passava, quin problema hi havia.Perque aquest bon home, que jo sàpiga, no el coneixiem de res, ni crec que ens coneixés a nosaltres.

Un mal dia el pot tenir tothom però no costa res ser mínimament correcte i atent, és només un petit esforç: no s’és pare cada dia.