llull

“PELS CARRERS ASSOLELLATS...”

Pels carrers assolellats de la vila corre la nova que En Llull, el barbaflorit, es presenta pels volts del migdia al peu del monòlit que amitjana la Ribera. Diuen que vesteix gramalla fosca cenyida amb un tros de cuir vell i balder. Conten que s'asseu damunt un pedrís mal apuntalat, tot voltat de llibres i paperassa. Tantost mira el pèlag ondós i els espellats banyistes, tantost amb ploma d'oca dibuixa signes rars en un quadern rebregat i esfulladís amb sentors de fusta humida. Avui n'he volgut ésser testimoni. Tocades les dotze, al peu mateix del roc commemoratiu, un homenàs barballarg, vera efígie d'En Ramon lo Foll, deixava vesta burella i caperó morat al sorral, i entrava a l'aigua voltat de clarors, amb un infant al braç dret, que enlairava com si li ensenyés el mar per ensinistrar-lo a nedar. Volia endur-me-li els llibrassos i els pergamins: però algú m'ha estirat enrere i m'ha embenat els ulls amb teles fregants. M'ha dit uns mots de l'antigor a cau d'orella, i m'ha persignat amb sals verges. A cegues, m'ha obligat a cavalcar no sé pas quina alada bestiassa brogidora, i m'he desentenebrat en aterrar, entre brugueres, sol i abrasat per noves ardors, tocant al Pas de la Mala Dona.

J. V. Foix, L'Estrella d'en Perris, Barcelona, 1963

federalisme

    Em vau encarregar a mi la confecció d'aquella famosa bandera federal que havíem d'hissar al cim de la universitat. La volíem ben gran, a fi que resultés ben visible mirada des de la plaça. Hi entraven teles de diferents colors, vermell, groc, morat, i en un cantó hi havia d'haver un triangle blau marí. Sobre aquest fons blau marí havien d'anar les estrelles blanques simbolitzant els Estats federats. Noves discussions interminables: ¿quants havien de ser els estats federats i per tant les estrelles? El meu pare ho ignorava; no recordava que el seu li hagués parlat mai amb gaire precisió sobre aquest aspecte del federalisme, que pel que es veu els federals d'aquell temps consideraven secundari. Qui s'havia de federar no els importava; la qüestió era federar-se, que probablement no sabien gaire què volia dir. Ho vam tornar a preguntar al diplodocus. L'amo de La Extremeña es va arronsar d'espatlles; era la primera vegada a la vida, ens va dir, que sentia a parlar d'això dels Estats federats i a penes ens entenia quan tractàvem d'explicar-l'hi.

    ¿Quantes estrelles havíem de posar-hi, quatre, set, quinze?

   - Més val que en sobrin que no pas que en faltin – Vas dir tu- . Posem-n'hi un bon parell de dotzenes, això rai; que tothom estigui content.

Incerta glòria. Joan Sales

bolaño

. . .

    Por la tarde estuvimos tomando unas copas en la zona de los campings y después fuimos a jugar al mini-golf. Charly estaba más calmado que en días anteriores, el rostro limpio y sosegado, como si una tranquilidad hasta entonces desconocida se hubiera instalado en él. Las apariencias engañan. Pronto se puso a hablar con la farragosidad de siempre y nos contó una historia. Ésta ilustra su estupidez o la estupidez que presume en nosotros, o ambas cosas. Resumiendo: durante todo el día había estado practicando el windsurf y en determinado momento se alejó tanto que perdió de vista la línea de la costa. La gracia de su historia residía en que al regresar a la playa confundió nuestro pueblo con el de al lado; los edificios, los hoteles, incluso la forma de la playa le hicieron sospechar algo, pero no le dio importancia. Desorientado preguntó a un bañista alemán por el hotel Costa Brava; éste, sin dudar, lo envió a un hotel que en efecto se llamaba Costa Brava pero que en nada se asemejaba al Costa Brava donde se aloja Charly. No obstante Charly entró y pidió la llave de la habitación. Por supuesto, al no estar registrado, el recepcionista se negó, inmune a las amenazas de Charly. Finalmente, y como en la recepción no había mucho trabajo, de los insultos pasaron al diálogo y a tomar cervezas en el bar del hotel en donde para sorpresa de cuantos escuchaban se aclaró todo y Charly ganó un amigo y la admiración general.

    -¿Qué hiciste después? -Dijo Hanna aunque estaba claro que ella ya sabía la respuesta.

    -Cogí la tabla y regresé. ¡Por el mar naturalmente!

    Charly es un fanfarrón de mucho cuidado o un imbécil de mucho cuidado.

. . .

El Tercer Reich, Roberto Bolaño

roma

Roma (l'altra versió)

ROMA                                                                                                                ROMA

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys                              Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,

malviuria en un imperi, seria un esclau                                                      viuria en un Imperi, tindríem un esclau,

Traginaria àmfores al pati plenes d'oli i vi                                                  i àmfores al pati plenes d'oli i vi

netejaria l'estàtua dedicada al senyor                                                       i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,                           Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,

No faria olor a xampú el teu cabell daurat,                                               no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
ens farien oferir bous als déus, no brindaríem amb soldats                oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
I despertaríem els senyors amb un carro pujant per l'empedrat         i ens despertaria un carro pujant per l'empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam servir esmorzar,                     I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar, .
són les coses bones de passar de l'eternitat,                                         són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya un mosaic del menjador,                                    i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la cambra dels senyors.                              es retraten i passegen per la nostra habitació.


I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,                                  I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que desitjaves pel teu peu                            el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els gots i plats que havíem netejat,               i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats
Són les coses bones de passar de l'eternitat.                                        són les coses bones de passar a l'eternitat.  

fires

un altre any les fires aquí

troglodites

Alça Manela, visca la brutícia!

Han tornat els troglodites

Inocent  pensar que queda poca gent així, fem com els crancs.

devesa

Poca gent pot dir que travessa la Devesa cada matí

bosforo

El Bòsfor, estret que separa Àsia i Europa, que divideix la ciutat d'Istanbul i uneix el Mediterrani i el mar Negre. El Bòsfor dóna nom al restaurant turc de Girona. Fa setmanes que la seva persiana taronja està baixada i a la seva pàgina del Facebook confirmen que han tancat. 

Una molt mala notícia, no només perquè feien uns kebabs i dürüms casolans per emportar d'una qualitat que no trobes enlloc més, sinó també perquè teníem un lloc aprop on poder gaudir de bona cuina de l'orient mitjà sense haver d'anar a Gràcia. Bons plats en un bon ambient.

No sé què ha portat al seu tancament, imagino que la crisi hi té alguna cosa a veure. Situat en un lloc una mica apartat, (Carrer del Carme 147 – Girona) era desconegut per molta gent, segurament al barri vell hagués tingut més clientela, avui que cada vegada hi ha més gent que li agrada provar nous sabors i viatjar a través del paladar.

Esperem que sigui temporal i tornin a obrir aviat, Umutla.

grafit

Carrer Bonastruc de Porta 3 - Girona

És:

un drac?

un cococril?

un llangardaix?

mahal

L'Estartit, un lloc per fer-hi una escapada a l'estiu: passejada pel port, possibilitat de fer una excursió marítima, atraccions pels nens, carrers per a vianants amb gent de tot arreu... i  restaurants.

Aquests dies de setmana santa comença a notar-se la proximitat de la calor, la gent té ganes d'oblidar l'hivern i comença a sortir.

Avui hem descobert un restaurant Indi a l'Estartit. És un petit local regentat per bengalins. Amb prou feines tenen unes deu taules per a quaranta persones. Ens han dit que a l'estiu també hi ha terrassa.

Ens ha servit un noi molt atent, amb ganes d'explicar coses.

El lloc és agradable, polit i amb música de fons suau i acollidora. Els plats són copiosos i el menjar una mica adaptat al paladar d'aquí, per mi poc picant i potser menys especiat que altres restaurants del gènere. S'agraeix trobar aquest tipus de menjar en aquest racó de món. Fins l'any passat a unes cantonades més amunt hi havia un altre restaurant indi (Mother India) que avui hem trobat tancat i abandonat.

Hem menjat Prawn sag (gambes amb espinacs) i Chicken masala (pollastre amb salsa masala) acompanyat d'arròs i pa Plain parata, aquest últim fet a la paella perquè no tenien nan, el seu pa indi fet en el forn tradicional, ens han explicat que només l'encenen al vespre i hi fan totes les especialitats tandoori. Tenim un motiu per tornar-hi un altre dia al vespre i assaborir una altra vegada el deliciós te indi amb llet i el batut de mango (lassi) que ens ha servit.

CARTA (PDF) 

Taj Mahal

Avda. Roma 43

L'Estartit

Tel. 972 75 15 65

envàs

On vas PS c?

dimarts

"En martes no te cases ni te embarques" i menys amb aquests companys de viatge... sembla el tren de la bruixaaaaaaaah...

folls

Aquest any follarem com folls 
[Jaume Sisa]

De peu, de genolls,
asseguts, estirats.

Al metro, a la cuina,
a la platja, al terrat.

Amb boina, amb ulleres,
vestits, despullats.

Borratxos, serens,
adormits, exitats.

Aquest any follarem com folls,
una cosa espectacular.

Serà un polvo atòmic, supersònic.
Una producció per tots molt esperada.