Em
vau encarregar a mi la confecció d'aquella famosa bandera federal
que havíem d'hissar al cim de la universitat. La volíem ben gran, a
fi que resultés ben visible mirada des de la plaça. Hi entraven
teles de diferents colors, vermell, groc, morat, i en un cantó hi
havia d'haver un triangle blau marí. Sobre aquest fons blau marí
havien d'anar les estrelles blanques simbolitzant els Estats
federats. Noves discussions interminables: ¿quants havien de ser els
estats federats i per tant les estrelles? El meu pare ho ignorava; no
recordava que el seu li hagués parlat mai amb gaire precisió sobre
aquest aspecte del federalisme, que pel que es veu els federals
d'aquell temps consideraven secundari. Qui s'havia de federar no els
importava; la qüestió era federar-se, que probablement no sabien
gaire què volia dir. Ho vam tornar a preguntar al diplodocus. L'amo
de La Extremeña es va arronsar d'espatlles; era la primera
vegada a la vida, ens va dir, que sentia a parlar d'això dels Estats
federats i a penes ens entenia quan tractàvem d'explicar-l'hi.
¿Quantes
estrelles havíem de posar-hi, quatre, set, quinze?
-
Més val que en sobrin que no pas que en faltin – Vas dir tu- .
Posem-n'hi un bon parell de dotzenes, això rai; que tothom estigui
content.
Incerta
glòria. Joan Sales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada