algunes de les coses que em ballen pel paraigua

dimarts, 26 de novembre de 2013

federalisme


    Em vau encarregar a mi la confecció d'aquella famosa bandera federal que havíem d'hissar al cim de la universitat. La volíem ben gran, a fi que resultés ben visible mirada des de la plaça. Hi entraven teles de diferents colors, vermell, groc, morat, i en un cantó hi havia d'haver un triangle blau marí. Sobre aquest fons blau marí havien d'anar les estrelles blanques simbolitzant els Estats federats. Noves discussions interminables: ¿quants havien de ser els estats federats i per tant les estrelles? El meu pare ho ignorava; no recordava que el seu li hagués parlat mai amb gaire precisió sobre aquest aspecte del federalisme, que pel que es veu els federals d'aquell temps consideraven secundari. Qui s'havia de federar no els importava; la qüestió era federar-se, que probablement no sabien gaire què volia dir. Ho vam tornar a preguntar al diplodocus. L'amo de La Extremeña es va arronsar d'espatlles; era la primera vegada a la vida, ens va dir, que sentia a parlar d'això dels Estats federats i a penes ens entenia quan tractàvem d'explicar-l'hi.
    ¿Quantes estrelles havíem de posar-hi, quatre, set, quinze?
   - Més val que en sobrin que no pas que en faltin – Vas dir tu- . Posem-n'hi un bon parell de dotzenes, això rai; que tothom estigui content.

Incerta glòria. Joan Sales





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada