2009, ja l'hem superat i, ara què?
Aquests dies he començat a trobar una mica de sentit a la celebració del cap d'any.
No m'agraden aquestes festes, ni carnestoltes ni Sant Joan, sembla que sigui obligatori passar-s'ho bé, entenent que passar-ho bé és sinònim de disbauxa. Aquestes nits és millor quedar-se a casa, deixar la tempesta a fora i fruir de la tranquil·litat del vespre.
Entenc que hi ha gent que marca el seu ritme vital en funció de les festes: cap de setmana-sortir, sortir-alcohol, estiu-platja, Nadal-comprar, carnestoltes-disfressa, cap d'any-excés, etc...
Ahir, quan una amiga de la Gírgola va passar a saludar el bon any i se n'anava a celebrar-ho en una casa d'uns amics a la Garrotxa vaig comprendre que aquestes dates, ben enteses, poden servir per no oblidar -enmig de la rutina quotidiana trepidant- que el temps passa, i mentre el temps passa fem coses i estem vius.
És cert que s'acaba un any, un any del calendari gregorià. També es tanca un any econòmic, sempre he pensat que l'any, en realitat comença entre l'1 i el 15 de setembre.
Dos caps d'any, un de laboral -depressió postvacances- i un de festiu, festes que se suposa ens han de fer oblidar les obligacions i convencions de la roda de la vida.
Si algú ho llegeix: bon any tot l'any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada