lucas

C/ Manel Bonmartí i Romaguera

Molt bé Lucas! 

continua així...

bragues

Ha sortit al diari de Girona una notícia que m'ha cridat l'atenció: "Un mar de calces a Girona".

Ahir van fer un acte cultural que, diuen, pretenia ser una mena d'homenatge a Miquel Bauçà, l'anomenat poeta invisible que va morir el 2005.

La idea em sembla bona ,és una manera original (infantiloide?) de cridar l'atenció; qui no ha ha seguit amb la vista una bona estesa de roba interior? 

També van fer altres actes, parlaments i no sé que més, activitats que han passat més desapercebudes.

Des del terrat podia veure 

que un ventet fresc de ponent  

inflava milers de bragues

Tot plegat ha fet que al migdia, quan he anat a dinar, em desviés una mica per veure la "performance".

En aquell moment quatre noies estaven acabant de despenjar les calces. He aprofitat per fer quatre fotos amb el mòbil.

montseny

Al número 3 del carrer Universitat de Montpeller  de Girona hi ha un edifici d'estil modernista que data de 1919, s'anomena CASA MONTSENY (el mestre d'obres va ser Antoni Montseny Salvat). 

Encaixonada entre blocs immensos, aquesta caseta elegant somia estar en un turonet envoltada de pins centenaris respirant  romaní i brisa mediterrània

El jardí de la part de darrera dóna al Parc del Migdia, actualment és la porta d'entrada principal d'una mena de sala de festes que té un rètol amb un nom impactant, de gust àcid i estètica dubtosa.

Durant molts anys ha hagut d'aguantar les molèsties castrenses i ara que semblava que potser tenia una mica de tranquil·litat...

Passi el que passi el mal gust mai està en crisi. 

barques

Aquest cap de setmana hem fet dues barques. M'explico, hem anat a dos restaurants que es diuen La Barca, nom que ve donat de les antigues barques que travessaven el riu ter.

Ahir dissabte vam anar a Bescanó (la foto és la que hi ha a l'entrada del restaurant), vam repetir calçots com ara fa gairebé un any.  

Aquests dies tenim el cunyat que ve de lluny, de molt lluny, i ahir vam voler convidar-lo a un bon lloc amb un entrant diferent i típic.

Avui, després de trepitjar neu a Sant Marçal, hem anat fins a Sant Miquel del Llor (foto), jo he agafat cargols i pollastre a l'ast que fan amb llenya. 

El menú del restaurant es basa molt en la carn a la brasa. 

He pensat que la a de Barca hauria de passar per sobre la r: braça, no queda rodó, llàstima. 

En tot cas hem menjat bé.

rambla

A Girona hi ha diverses rambles: Rambla de la Llibertat -la més coneguda-, Rambla Xavier Cugat -la més nova-, Rambla de Catalunya -la més rara, és un carrer de Sant Narcís-, Rambla Verdaguer -la més petita, tampoc és una rambla, és una placeta del centre-.

No sé perquè han posat el rètol lluminós "Rambles de Girona" a la rambla de la Llibertat, rambla que podria ser la Rambla a seques per ser la més coneguda i la de referència a la ciutat. A Girona a diferència de Barcelona les diferents rambles estan separades i no hi ha cap espai que es pugui dir les Rambles.

store

Aprofitant el mig bon temps que feia, hem anat a passejar a la petita. A l'alçada del carrer Migdia ens hem recordat que s'acostava l'hora de dinar, no havíem previst res i teníem mandra de preveure alguna cosa.

Davant el número 13 -bona sort-, hem vist anunciat un menú per 6,5 € -com a l'època de les pessetes-, hem entrat.

El Studio Store Coffee és un cafè molt modern, ple de llibres i és tan modern que encara deixen fumar. En definitiva, és un d'aquells llocs que queda bé dir que has anat.

Pel preu que anunciaven hem menjat una amanida en un bol, un enrotllat (pa de motllo enrotllat amb enciam, ou i carn o tonyina) és bo però si fos amb pa de pita crec que guanyaria i una beguda. Acceptable.

És un lloc tranquil, per la camisa de la cambrera he vist que forma part del Grup Lapsus, l'he descobert avui (A Girona tot són grups: Grup Boira, Món a part Grup ...). El cafè Lapsus (Plaça de Sant Agustí) ja el coneixia, hi he anat a esmorzar diverses vegades a la seva terrassa, és un lloc estratègic per quedar, és força concorregut, abans hi havia una hamburgueseria llardosa que no tenia tanta concurrència, els actuals propietaris han sabut aprofitar l'emplaçament i donar-li un toc de distinció.

supervivència

2009, ja l'hem superat i, ara què?

Aquests dies he començat a trobar una mica de sentit a la celebració del cap d'any. 

No m'agraden aquestes festes, ni carnestoltes ni Sant Joan, sembla que sigui obligatori passar-s'ho bé, entenent que passar-ho bé és sinònim de disbauxa. Aquestes nits és millor quedar-se a casa, deixar la tempesta a fora i fruir de la tranquil·litat del vespre.

Entenc que hi ha gent que marca el seu ritme vital en funció de les festes: cap de setmana-sortir, sortir-alcohol, estiu-platja, Nadal-comprar, carnestoltes-disfressa, cap d'any-excés, etc...

Ahir, quan una amiga de la Gírgola va passar a saludar el bon any i se n'anava a celebrar-ho en una casa d'uns amics a la Garrotxa vaig comprendre que aquestes dates, ben enteses, poden servir per no oblidar -enmig de la rutina quotidiana trepidant- que el temps passa, i mentre el temps passa fem coses i estem vius.

És cert que s'acaba un any, un any del calendari gregorià. També es tanca un any econòmic, sempre he pensat que l'any, en realitat comença entre l'1 i el 15 de setembre.

Dos caps d'any, un de laboral -depressió postvacances- i un de festiu, festes que se suposa ens han de fer oblidar les obligacions i convencions de la roda de la vida.

Si algú ho llegeix: bon any tot l'any