De les diferents maneres d'anunciar-se (premsa, Internet, fulletons, taulells d'anuncis, etc.) La que més em crida l'atenció són els anuncis a les faroles. - Hi ha algú que els llegeix?-
Camí de la feina, m'he entretingut a fotografiar-ne alguns amb la càmera del mòbil, hi ha una gran varietat d'ofertes, d'orígens i de maneres d'expressar-se. Se'n podria fer tot un treball de recerca.
Els penjo.
Volia afegir-hi comentaris però no cal, parlen per si sols.
Ja tenim el nadal aquí.
Fa dies que van començar a muntar els llums als carrers, a passar anuncis publicitaris a la televisió, a instal·lar avets als aparadors dels negocis xinesos, a col·locar torrons i panetones al supermercat...
El nadal s'acosta
Però fins avui encara no havia vist cap pare Nadal de façana.
La setmana passada hi pensava, - encara no n'he vist cap... potser passarà la moda.
però no, avui he vist el primer.
Benvinguts, un altre any el fred, el mal gust i les ganes de gastar
Aquest primer de novembre ha estat un dia estrany. Anit tenia mal de coll i m'he aixecat ben constipat.
A primera hora plovia, després hem vist el sol entre clarianes, ha tornat a ploure, encara més sol i després pluja. El dia ha acabat tapat.
En tot el dia no he sortit de casa, he dinat una sopa (ceba, all, bolets, pebrot escalivat, fideus, arròs, sal, pebre mig cub Maggi) he fet una bona migdiada que m'ha ajudat a descongestionar-me una mica.
** D'en jwinfred a Flickr
Excavació
Arriba, sembla, l'aigua de setembre,
l'aire és més viu i ve de gust estar-se
a la finestra a veure caure pluja.
Sagna decapitat el sol al fons
però la massa de núvols destil·la
una llum bruta. No sé què miro,
encara, el cel, com si es pogués entendre
la música d'òpera dels núvols.
Si és llum, només: un ariet de vidre
que m'esbotza els vitralls de la mirada.
L'aigua que va caient ara rellisca
sobre la pedra de la meva estàtua.
Hi deixarà, potser, un rastre de molsa,
un verd que el cicle anirà esgrogueint.
Serenament notaré com les mans
i els llavis de l'erosió m'estimen.
PUIGVERD, A. Curset de natació, Edicions Proa, Barcelona, 1992
MARRIOTT
El bar rotatori de l'última planta del Marriott semblava una nau orbital. El sol ja s'havia colgat i deixava anar llops boreals que escapaven rabent de les terres de Baffin i tenyien de sang violàcia el cel de Manhattan. Em va demanar què prendria una noia elusiva de trets asiàtics i pell africana. No va somriure, no em va mirar, no dissimulava l'angoixa que la tenallava, molt desmesurada pel seu cos migrat. La vaig tornar a veure a la part de darrere del bar preparant amb destresa la meva beguda. Durant un moment va aturar-se com qui no pot més. Aigües de fel emergien als ulls borrascosos que ella eixugava amb un clínex, tot i que esquitxos erràtics van caure a la copa. Me la va servir tot distant, sense dir cap paraula, i després la vaig perdre amb el gir lent del bar.
S'havia fet fosc i semblava com si astres errants, supernoves, estrelles pulsants i galàxies s'haguessin premsat en els motlles prismàtics dels gratacels de l'East Side: el Seagram, la Panam, el Chrysler. Els contemplava mentre bevia el beuratge amb el cor encongit, no sabia si per tot aquell univers pitagòric o per la catàstrofe que acompanyava la noia enigmàtica.
Vaig sortir tard, quan els llops de les ratxes polars, més frenètics que mai, mossegaven amb fúria el rostre dels pocs vianants. En una vorera del West, prop de Broadway, vaig veure la noia de trets asiàtics, negra la pell. Dubtava si era ella: sobre la cara grisenca a la llum de vapor de mercuri, brillaven, com joies anònimes, aigües gelades, arbres de vidre arrelats en els ulls.
Quim Español
ESPAÑOL, Q. (1998) L'arbre de la innocència. Edicions de la Magrana, Barcelona
