Pàgines

algunes de les coses que em ballen pel paraigua

divendres, 8 d’agost del 2008

gàbia


No he arribat mai a entendre que algú pugui tenir un pobre ocell tancat dins d’una gàbia minúscula. A mi em posa molt nerviós, em fa patir que l’ocell –pobret ocell- canti, potser per poder sortir o perquè en sent d’altres o veu la llibertat exterior, cruels els solen posar al balcó.

Però es veu que hi ha gent que això li agrada, hi ha certa afició a engabiar ocells –va per barris- . Em demano com es pot ser feliç sentint tot el sant dia una cantarella trista de fons.

Ja sé que tots mengem ous i pollastres que han estat pujats en pèssimes condicions, però potser el fet de no veure-ho ens fa insensibles i en certa manera es tracta d’animals domesticats que no han estat mai a l’aire lliure, és una justificació molt pobre però miro de menjar cada dia menys carn malcriada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada