Pàgines

algunes de les coses que em ballen pel paraigua

diumenge, 9 de desembre del 2007

retalls

Des de sempre acostumo a guardar tots els retalls de diaris i revistes, més els fulletons, targetes, etc. que em semblen interessant. Tinc una carpeta plena amb compartiments de literatura, idees, pensament, cinema, sexualitat, família, ecologia i molts altres.

Ara també he fet un arxiu a l'ordinador on guardo aquests retalls. Últimament on trobo molta informació que m'interessa és en el suplement de la Vanguardia del dissabte, es [ Estilos de vida ]. Del d'ahir n'he retallat cinc articles:

  • INTERNET PONE LA VIDA EN EL ESCAPARATE
Descripció de la utilització dels blocs i altres espais on la gent explica la seva vida i aficions.

  • LAS FLORES de José Antonio Marina
Reflexió sobre la manera d'interpretar el món a partir del contrast entre la visió materialista occidental i la contemplativa dels mestres Zen.

  • PENSANDO DE LADO
Oriol Ripoll ens introdueix en el pensament lateral mitjançant uns exercicis simples en forma de joc.

  • ELECTRONICAS CONTRA PAPEL
Article sobre la irrupció de les agendes digitals, les seves avantatges i inconvenients. Per acabar fa un elogi de la MOLEKINE, llibreta que van utilitzar molts intel·lectuals i escriptors (Hemingway, Van Gogh, Matisse, Bruce Chatwin, etc.) i que ara sembla s'ha posat de moda.

Si no fos tan cara en compraria una, sembla pràctica i manejable per anar apuntant les observacions del dia a dia.

  • VIVIR LENTAMENTE
Se'ns presenta l'alternativa de viure a un ritme més lent del que ens marca la vida contemporània, entorn a la decisió de dues persones, Gerard Arlandes i Carl Honoré, que han decidit viure més tranquils.

Es parla del llibre d'Honoré, Elogi de la lentitud, que ha tingut molt èxit i que ha s'ha inclòs en el corrent del Slow Movement. Em sembla molt interessant que en l'article es remarqui que el que es proposa no és un moviment espiritual sinó que només es tracta de baixar el ritme mental i prendre consciència de l'instant present.

M'he apuntat el paràgraf següent:

"el primer pas per baixar el ritme es aprendre a dir no, encara que sigui difícil fer-ho. El món ens tenta contínuament a fer coses, a tenir el màxim d'experiències. Al principi tenia por de dir que no, que la gent s'enfadés a mi i no volguessin saber més de mi. Però va passar tot el contrari, resulta més atractiu trobar algú que diu que no, així que ara m'arriben millors ofertes".

I és cert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada