millau

ESCAPADA AL DEPARTAMENT D’AVEYRON

L'àmplia oferta de cadenes d'hotels de passage que hi ha a França permet improvitzar interessants viatges intensos de curta durada .

N'hi ha molts: Formule1, Campanile, Etape, B&B, etc. etc. Aquest cop hem anat al Premiere Classe, per 36 € tens habitació doble amb bany. Són uns hotels prefabricats, tots iguals, estèticament horrorosos però molt pràctics, estan sempre als polígons i en llocs estratègics. Pots reservar per Internet i no cal ni que vagis a recepció.

Imagino que deu ser un niu de relacions clandestines i adúlteres, i vés a saber què més.

En aquests viatgets, per menjar pots: fer com els francesos i emportar-te el menjar (entrepà o menjar precuinat del que ofereixen als megasupers), menjar barat en les cadenes dels polígons i convinar-ho algun dia amb menjar del país. El plat du jour surt per menys de 10 € i l’aigua (d’aixeta bona) ve inclosa.

Amb aquest sistema es poden fer escapades en dates on a França no coincideixen els ponts i festes. Amb la qual cosa t’estalvies el turisme massificat.

De la zona (300 km de casa) hem recorregut: Millau, Rodez, Roquefort sur Soulzon, Saint Affrique, Salles la Source.

Destacar: la vall i la petita cascada de Salles, les visites a les caves de Roquefort, el viaducte de Millau (a la foto), el plat du jour de Saint Afrique.

Ens ha faltat visitar Rocamadour (hi ha un formatge típic) i de tornada no hem pogut passar per Sète, petita ciutat arran de mar famosa pel seu peix i marisc.

retalls

Des de sempre acostumo a guardar tots els retalls de diaris i revistes, més els fulletons, targetes, etc. que em semblen interessant. Tinc una carpeta plena amb compartiments de literatura, idees, pensament, cinema, sexualitat, família, ecologia i molts altres.

Ara també he fet un arxiu a l'ordinador on guardo aquests retalls. Últimament on trobo molta informació que m'interessa és en el suplement de la Vanguardia del dissabte, es [ Estilos de vida ]. Del d'ahir n'he retallat cinc articles:

• INTERNET PONE LA VIDA EN EL ESCAPARATE

Descripció de la utilització dels blocs i altres espais on la gent explica la seva vida i aficions.

• LAS FLORES de José Antonio Marina

Reflexió sobre la manera d'interpretar el món a partir del contrast entre la visió materialista occidental i la contemplativa dels mestres Zen.

• PENSANDO DE LADO

Oriol Ripoll ens introdueix en el pensament lateral mitjançant uns exercicis simples en forma de joc.

• ELECTRONICAS CONTRA PAPEL

Article sobre la irrupció de les agendes digitals, les seves avantatges i inconvenients. Per acabar fa un elogi de la MOLEKINE, llibreta que van utilitzar molts intel·lectuals i escriptors (Hemingway, Van Gogh, Matisse, Bruce Chatwin, etc.) i que ara sembla s'ha posat de moda.

Si no fos tan cara en compraria una, sembla pràctica i manejable per anar apuntant les observacions del dia a dia.

• VIVIR LENTAMENTE

Se'ns presenta l'alternativa de viure a un ritme més lent del que ens marca la vida contemporània, entorn a la decisió de dues persones, Gerard Arlandes i Carl Honoré, que han decidit viure més tranquils.

Es parla del llibre d'Honoré, Elogi de la lentitud, que ha tingut molt èxit i que ha s'ha inclòs en el corrent del Slow Movement. Em sembla molt interessant que en l'article es remarqui que el que es proposa no és un moviment espiritual sinó que només es tracta de baixar el ritme mental i prendre consciència de l'instant present.

M'he apuntat el paràgraf següent:

"el primer pas per baixar el ritme es aprendre a dir no, encara que sigui difícil fer-ho. El món ens tenta contínuament a fer coses, a tenir el màxim d'experiències. Al principi tenia por de dir que no, que la gent s'enfadés a mi i no volguessin saber més de mi. Però va passar tot el contrari, resulta més atractiu trobar algú que diu que no, així que ara m'arriben millors ofertes".

I és cert.

aquarium

Encara que el més espectacular de l'aquari de Barcelona són els taurons darrera un vidre de pocs centímetres, jo em quedo amb l'atmosfera del fons del mar. Em podria passar hores i hores observant i relaxant-me amb el moviment de tants peixos diferents.

Aprofitant aquest dia de pont hem anat a BCN i ha estat una gran descoberta l'aquari, avui que la pimpinella també descobria el tren, Barcelona i el metro.

Visita recomanada.




I després de molt voltar - cues immenses a la Fonda d'Escudellers, el Quinze nits i els del voltant de Santa Caterina- hem dinat en un kebab paquistanès del carrer dels Mercaders amb plaça de la Llana , barat i molt bo.

espinelves

Avui hem anat a Espinelves, per allò de la fira de l'avet. Hem marxat tard, vol dir que hem arribat quasi a les dotze, o sigui que ens hem trobat una cua increïble. Hem aparcat al primer lloc que hem vist que la gent deixava el cotxe, a dos quilòmetres del poble, hem pensat "si tanta gent ho fa vol dir que ni hi ha aparcament", m'ha estranyat ja que ho organitzen des de fa anys i estan preparats, enguany esperen rebre a 70.000 persones.

Hem començat a caminar i hem vist que els cotxes anaven tirant, lentament però tiraven, i hem decidit anar a buscar el cotxe per acabar-hi d'arribar, més que res per quan tornéssim no tornar a fer els dos quilòmetres.

Quan hem arribat a l'entrada hem entès perquè la gent aparcava allò on podia: per estacionar als pàrquings adaptats s'ha de pagar 3 euros. Bé, ja hi érem i ho hem pagat.

Un cop allà, molta gent i hi ha una petita oferta de productes artesanals -menys que en altres fires- . M'ha agradat molt un terrissaire de Fonteta, que amb un torn feia bols i ampolles in situ. També han passat dues brasilires ballant el so d'uns tambors. He comprat un siurenyaguantapapers.

Per menjar els restaurants del poble fan el seu agost, i és impossible entrar-hi. Però han adaptat el pavelló com a restaurant autoservei improvitzat. Menú 10€. Cua de més de vint persones que ens ha fet desistir. Millor anar fora del poble a buscar un altra restaurant. Hem recordat que a la carretera de l'eix transversal a Arbúcies hi ha un restaurant que fan menú.

Després de pagar els tres euros i aguantar una estoneta de retencions fins el coll del revell, hem acabat d'arribat a la Barraca d'en Torre, anuncien MENÚ 8,10 que no hem sabut si són d vuit euros amb 10 cèntims o hi ha dos menús, un a 8 i un altre a 10, perquè avui, dijous diu de la constitució, només feien carta.

El lloc és molt agradable, molt llum -llàstima dels fumadors- i està bé de preu. El servei ha estat lent però amable, un matrimoni -suposem- en edat de prejubilació que intenten fer el que poden. N'hem sortit contents.

2 amanides de cabra 9,90
pa x 3 1,80
Espatlla de xai rostida 11,85
pollastre amb formatge Auverge 5,50
Conill a la brasa 5,25
Aigua amb gas 1,30
Aigua 1,20
36,80
7 % 2,58

TOTAL 39,38

atrapat

La proximitat de les eleccions fa que els polítics augmentin les seves promeses, es mostrin més propers, més generosos i accelerin les obres, entre altres malabarismes i jocs de màgia.

Aquesta tarda la circulació estava molt activa, els cotxes han sortit com els cargols quan plou, a la nacional II van a peu baix i avui hi havia més camions que mai. L'estat espanyol té la flota de camions més gran d''Europa, la pèssima xarxa i qualitat ferroviària i el fet que sigui un país exportador de fruites i verdures en són la causa. Molts dels camioners són autònoms i quan poden s'estalvien de passar per l'autopista de pagament; altres treballen per una empresa que els paga la dieta, si mengen un entrepà i passen per carretera es fan un plus en el seu sou. Resultat de tot això: les carreteres col·lapsades. És el que m'he trobat avui entre Fornells i Riudellots, primer he pensat que hi havia alguna cosa a l'autopista i desviaven la circulació per la nacional, però desprès ja he entès que tot plegat era el resultat de:
molts cotxes + camions + obres = retencions

En fi, paciència i arribar tard a la cita.