noruega

No sé per quina estranya assossiació d'idees m'he despertat pensant en un magnífic article que només he llegit una vegada ara fa més de dues setmanes, el va escriure Manuel Cuyás al Punt:

Tots som noruecs

Viatge estival a Noruega. Abans, quan anaves a un país escandinau, sempre hi havia un guia que t'agafava pel coll i t'explicava la quantitat exorbitant d'impostos que els seus habitants pagaven. Quan ho sentíem, els que veníem de països de fiscalitat més moderada fèiem grans exclamacions i miràvem amb pena les persones que passaven pel carrer o es prenien una cervesa al bar. Els guies d'avui expliquen les mateixes coses, només que ja no impressionen ningú perquè el viatger fa comptes amb el cap i amb els dits i li surt la mateixa suma impositiva. ¿Qui diu, com deia algú l'altre dia en un diari, que Pujol va fracassar? El model suec que l'expresident abonava ha tingut un trasllat real, també pel que fa a serveis, diguem-ho tot.

Noruega és, gràcies a l'extracció del petroli, el país més ric d'Europa. Nosaltres sempre hem cregut que si un dia es trobés petroli per exemple davant les costes de Tarragona no solament seríem rics sinó que la gasolina dels cotxes ens seria servida gratis i encara ens donarien diners per consumir-la. A Noruega paguen la gasolina més cara que enlloc i els preus dels cotxes són prohibitius. L'Estat noruec ha fet vot d'ecologisme i afavoreix l'ús intensiu i massiu de la bicicleta, aquest giny que tot ho cura i tot ho neteja, mentre ven el petroli als països menys ciclistes i menys verds, seguint al peu de lletra aquella cançó excursionista que jo havia cantat de petit i que deia “que es mori qui vulgui menys jo”. Si en comptes de petroli tinguessin sol com tenim nosaltres, captarien turistes per a les seves platges i ells anirien per l'ombra per evitar-se el càncer de pell.

Amb la mateixa filosofia, Noruega no té tampoc centrals nuclears. Fien l'energia als saltants d'aigua. I a l'hivern no es glaça l'aigua? En aquest país ha de fer molt fred. “Sí, senyor, es glaça.” I es queden sense llum? “No, la comprem a Suècia.” A Suècia l'aigua no es glaça? “Es glaça. El que passa és que Suècia té centrals nuclears.” Caram, els noruecs. Em farien perdre els trucs. “No els perdi. Tinc entès que a Espanya la moratòria nuclear obliga a comprar energia a les centrals de França.” Tots som noruecs.

Manuel Cuyás

El Punt, dimarts, 6 de setembre del 2011

En quin Món vivim...

telefònica

Fa temps que em vaig donar de baixa de Telefónica (ara Movistar), com els de RENFE (ara Adif) tenen un programa metòdic i ben estructurat per realitzar un nyap rere l'altre.

Els pares encara tenen la vella companyia telefònica. Aquests dies el telèfon no funciona. Quan han trucat al 1004 la resposta és que el seu número, que fa més de 30 anys que tenen, no existeix.

He intentat notificar l'avaria per Internet i contínuament se'm bloqueja la seva Web.

Jo em pregunto: com és que una empresa que té el monopoli de la telefonia i de la xarxa d'Internet, que si si els hi rota bloquegen les companyies rivals que curiosament poden donar un servei més acurat i barat; no té una web en condicions?

Seguirem intentant-ho, gestionarem el canvi de companyia.