sublimació

Sóc jo que tinc una ment retorçada?

malcriat

Aquest matí quan anava a la feina he tingut la mala sort de creuar-me amb un indesitjable que quasi m'atropella.

M'agrada anar a la feina caminant, si vaig amb temps fins i tot faig una mica de volta per poder gaudir de la passejada, i sobretot m'estalvio creuar-me amb els xofers estressats de primera hora. Aquest no ha estat el cas d'avui, quan travessava el carrer pel pas de vianants de davant l'Hipercor (Girona) el semàfor de la carretera Barcelona ha deixat anar els cotxes, d'aquests dos s'acostaven, un ha reduït la velocitat i l'altra ha accelerat i venia de dret cap a mi intentant intimidar-me, a passat arran meu i li he fet un gest amb la mà. Per sorpresa meva s'ha parat una mica més avall, a mitja baixada, i li he dit cridant: - que em vols atropellar? Que no veus que hi ha un pas de zebra?. Ell, molt enfadat, em deia alguna cosa que no sentia, fins i tot ha fet el gest de baixar del cotxe (??????), un nen malcriat que potser no l'han educat prou o potser ha rebut massa, en qualsevol cas el que ha fet no és normal. Si fos el vespre diria que potser anava drogat, però eren tres quarts de vuit del matí. La Gírgola diu que potser encara no havia anat a dormir, qui sap...

Abans de l'accident que em va deixar divuit dies en coma, no em fixava tant en aquests incivils, però ara m'indignen molt. Cada dia n'hi ha que en fan alguna. Per mala sort hem de compartir l'espai social amb aquest tipus de gent, és la vida. Ara sé que si torno a passar per aquell pas de zebra és millor anar amb compte i travessar quan ni vinguin cotxes, no n'hi ha prou de tenir la prioritat, la raó de la vida és més valuosa.

cursa

Aquest matí m'ha tocat anar a fer extracció de sang.

A les vuit havia de ser al CAP, he arribat mig quart abans, ja hi havia gent esperant dreta davant la porta. Jo m'he assegut en un banc a una mica més avall.

Han obert a l'hora en punt i alguns dels que s'esperaven han començat una cursa -rebaixes!- cap a la infermeria corresponent. Això ha creat una petita aglomeració.

Un senyor dels que s'esperaven ha començat a renyar als que no han respectat el seu torn, segons ell alguns s'esperaven des de les set del matí. Curiosament el noi que s'havia col(·loc)at en primera posició era el que havia arribat últim -els últims seran els primers, que deia aquell- , per sort sembla que amb quatre crits ha entès el missatge, no sense explicar quatre excuses (de mal pagador) -ell no sabia res del funcionament (qui el va parir...)-

Finalment m'han passat, m'han tret la sang i he anat cap a la feina amb el justificant corresponent.

gàbia

No he arribat mai a entendre que algú pugui tenir un pobre ocell tancat dins d’una gàbia minúscula. A mi em posa molt nerviós, em fa patir que l’ocell –pobret ocell- canti, potser per poder sortir o perquè en sent d’altres o veu la llibertat exterior, cruels els solen posar al balcó.

Però es veu que hi ha gent que això li agrada, hi ha certa afició a engabiar ocells –va per barris- . Em demano com es pot ser feliç sentint tot el sant dia una cantarella trista de fons.

Ja sé que tots mengem ous i pollastres que han estat pujats en pèssimes condicions, però potser el fet de no veure-ho ens fa insensibles i en certa manera es tracta d’animals domesticats que no han estat mai a l’aire lliure, és una justificació molt pobre però miro de menjar cada dia menys carn malcriada.

esclops

L'estiu passat vaig comprar uns esclops a la costa.

Em són molt còmodes i sempre els porto a casa. Després n'he comprat uns d'un color més discret per poder sortir un moment. He descobert que són comodíssims per anar a nedar: carrer, piscina i dutxa, no cal portar dues mudes.

He vist que la marca original (o originària) és la Crocs, valen 46 € a la botiga (les meves -pirates- menys de 10) i hi ha força gent que en porta. Es veu que es van posar de moda després que en un programa d'aquests americans les portessin. Diuen que van ser uns joves que anaven a pescar que van tenir la idea i les van comercialitzar.

Jo crec que han sigut molt llestos: van agafar el model d'esclop d'infermera d'hospital, confortable i pràctic, i l'han modernitzat amb forats, coloraines i fent-los d'una goma còmode. Tot plegat barrejat amb una mica de màrqueting ha sortit bé.

- Felicitats emprenedors, els meus peus us diuen gràcies