Pàgines

algunes de les coses que em ballen pel paraigua

dimecres, 28 de novembre del 2012

civisme

Quatre postals d'avui a Girona :

POSTAL 1
Rambla Xavier Cugat, 12h
Quinze minuts a la cua de consultes de la sucursal de la Caixa, Entra una dona i tranquil·lament passa a tothom i es col·loca davant la taula lliure on la noia està parlant per telèfon.

- Perdona, portem una estona esperant.
- Ai, perdona no t'havia vist...

Perquè no ha preguntat abans? en el món no hi ha ningú més potser?

POSTAL 2
Pont de la Barca, 17h

Un nano d'uns quinze anys travessa el pont de la barca per sobre la vorera, quan passa pel costat dels vianants xiula.

Per evitar els cotxes bojos no costa res baixar i fer menys de cent metres empenyent la bicicleta.

POSTAL 3
Passeig del general Mendoza, 17.30h

Una senyora camina pel carril bici, a poc a poc arriba una bici per darrera i l'ha d'esquivar. La Senyora continua tranquil·lament caminant pel carril bici com aquell qui res.


POSTAL 4
Emili Grahit, 17,30h


Un paio amb un d'aquells cotxes que semblen retallats frena al mig del carrer, no ve ningú i recula uns 50 metres marxa enrere. Puja a la vorera i deixa el cotxe al mig davant d'un gual. El paio baixa. Al cap de pocs segons arriba un cotxe que vol entrar al garatge i el pita. Tranquil·lament va a treure el cotxe, però no se'n va sinó que l'aparca dos metres més avall, sempre al cim de la vorera, baixa i tranquil·lament se'n va a una botiga.


I així cada dia, cada dia... En quin país vivim? i no parlem de conducció o de gossos deslligats als parcs infantils. N'hi ha per llogar-hi cadires









1 comentari:

  1. Fa uns dies sortint del gimnàs al migdia , devia ser cap a les tres de la tarda , vaig veure una cosa que realment em molesta tot baixant pel carrer Migdia . Una noia , alta , guapa , ben vestida , vaja , que feia patxoca , anava fumant pel carrer . No sóc fumador , no ho he estat mai i ni he probat el tabac . És més , em dol veure els carrers plens de burilles al terra . Dons bé , la noia , en acabar el cigar el va llençar a terra . Vaig estar a punt de dir-li "Disculpi senyoreta , li ha caigut això a terra" , però amb la meva proverbial timidesa o cobardia , vaig abstenir-me . Però per dins pensava allò de serà porca !

    ResponElimina