Benvolgut Siureny ,l' anar a barraques mai ha sigut el meu fort , com tampoc en general les fires de Girona o de qualsevol altra població. Les poques vegades que hi vaig anar, a barraques , els records que en tinc són de fred , son i humitat , barrejes penetrants de maria i cervesa i molta fressa , massa , massa ; Déu meu , allò era una agressió continuada amagada de plaer juvenil . Quan vaig deixar d' estudiar i em vaig posar a treballar ( i a aclarir idees ) , també vaig començar a créixer i a tindre les idees una mica més clares , i em vaig adonar que en el fons , no havia sabut qué és el que volia : a barraques no m' hi trobava a gust , no és el meu espai de diversió preferit .
L' altre dia al sortir del cinema Ocine amb una amiga vàrem tornar caminant cap al centre de Girona i em comentà que creia que actualment les fires i mercats no tenen cap mena de sentit . No solsament no en tenen , sinó que en general han evolucionat cap a la baixa . Vàrem coincidir de ple ; jo mai m' havia atrevit a dir en públic qué opino de moltes festivitats de carrer i espais públics . No se , quan els nostres pares eren petits i joves , ( retrocedim al franquisme i Girona era una ciutat trista ) , les fires de Sant narcís tenien un sentit . Era un cop l' any i la gent es divertia . Parò ara tenim diversió diària , però som més infeliços que mai . No només això , sino que tot ha esdevingut tant vulgar , barroer , grotesc . . . de baixa estofa .
Tot ajuda a amagar la constant solitud humana , penso , una solitud nuclear , íntima , serena per necessitat , inherent a la mateixa condició humana , que mai perdrem per més que estiguem en companyia de les persones més estimades .
M' agrada la quarta fotografia , amb els campanars de Sant Feliu i de la Catedral .
Benvolgut Siureny ,l' anar a barraques mai ha sigut el meu fort , com tampoc en general les fires de Girona o de qualsevol altra població. Les poques vegades que hi vaig anar, a barraques , els records que en tinc són de fred , son i humitat , barrejes penetrants de maria i cervesa i molta fressa , massa , massa ; Déu meu , allò era una agressió continuada amagada de plaer juvenil . Quan vaig deixar d' estudiar i em vaig posar a treballar ( i a aclarir idees ) , també vaig començar a créixer i a tindre les idees una mica més clares , i em vaig adonar que en el fons , no havia sabut qué és el que volia : a barraques no m' hi trobava a gust , no és el meu espai de diversió preferit .
ResponEliminaL' altre dia al sortir del cinema Ocine amb una amiga vàrem tornar caminant cap al centre de Girona i em comentà que creia que actualment les fires i mercats no tenen cap mena de sentit . No solsament no en tenen , sinó que en general han evolucionat cap a la baixa . Vàrem coincidir de ple ; jo mai m' havia atrevit a dir en públic qué opino de moltes festivitats de carrer i espais públics . No se , quan els nostres pares eren petits i joves , ( retrocedim al franquisme i Girona era una ciutat trista ) , les fires de Sant narcís tenien un sentit . Era un cop l' any i la gent es divertia . Parò ara tenim diversió diària , però som més infeliços que mai . No només això , sino que tot ha esdevingut tant vulgar , barroer , grotesc . . . de baixa estofa .
Tot ajuda a amagar la constant solitud humana , penso , una solitud nuclear , íntima , serena per necessitat , inherent a la mateixa condició humana , que mai perdrem per més que estiguem en companyia de les persones més estimades .
M' agrada la quarta fotografia , amb els campanars de Sant Feliu i de la Catedral .