Can Guix, Olot, carrer mulleres 3, hi havia estat de menut, 
fa molts anys. Tothom coneix aquesta fonda familiar. Sempre que hi he volgut tornar he trobat l'entrada plena de gent que espera. Avui semblava que n'hi havia menys, m'han dit que quinze minuts i m'he esperat llegint el diari.
fa molts anys. Tothom coneix aquesta fonda familiar. Sempre que hi he volgut tornar he trobat l'entrada plena de gent que espera. Avui semblava que n'hi havia menys, m'han dit que quinze minuts i m'he esperat llegint el diari.
A dins, l'interior és petit i una mampara tapa l'entrada de la cuina. La gent es coneix i se sent alguna broma de mal gust. M'han entaulat en una taula única, no m'hagués fet res compartir.
He demanat plat únic: sèpia amb mandonguilles i pèsols. Acceptable. Amb postres (sense cafè) 9 euros, més d'un quart per poder pagar, no et deixen pagar a la barra. Sembla barat però al final no ho és tant.
La carta. Plat del dia a 2,30
Potser Can Guix sigui interessant des del punt de vista antropològic, però a mi no m'ha semblat pràctic per algú que té el temps just. Una hora per poder dinar i al final acabes pagant més (guarnició, pa, beguda i postres) que en un restaurant que t'ofereixen un menú del migdia. Sense anar més lluny -i sense deixar la vessant antropològica- a la cantonada per sis euros i mig menges xino.
