En aquest racó de món, viatjar en tren -Resafer- sempre pot ser una aventura. Sense cotxe aquest cap de setmana llarg de festa local hem decidit agafar el tren per anar a Blanes.
L'aventura va començar abans de marxar, navegant per la inigualable pàgina web de la Renfe:
Vaig haver d'aconseguir una part dels horaris per telèfon, perquè a la web no apareixia res de rodalies (no sé si ara ja depèn de la Generalitat...), trucant a un 902. Vaig mirar què era això dels nou-cents dos i vaig trobar un fòrum que explicava que l'empresa a qui trucaves s'estava lucrant a costa teva, quan si necessites informació és l'empresa la que te l'ha d'oferir gratuïtament. Tot és legal però. Vaig acabar enviant un email al defensor del pueblo.
A l'estació de Girona ens van donar una fotocòpia d'horaris que no coincidien del tot amb el que vaig trobar a Internet. Vaig preguntar què passava i em van dir que només sortien els trens on hi havia prou temps per agafar l'enllaç que volíem agafar. Per anar de Girona a Blanes havíem de fer transbord a Maçanet-Massanes (“l'Empalme” com deien abans). No vaig acabar d'entendre el raonament ni vaig saber si la informació que surt a Internet és fiable.
Vam agafar el tren fins a l'Empalme i quan vam baixar se sentia per megafonia:
Atenció, els preguem no creuar les vies, si han de canviar d'andana facin servir el pas interior.
Atención, rogamos no crucen las vías, si han de cambiar de andén utilicen el paso inferior.
Vaig anar a veure com estava el pas inferior (o interior, no sé) i s'hi podia passar per la part de darrera, que no es veia, per una escala a mig fer i travessant unes obres. Suposo que el tesnico de torn de l'Adif devien pensar que surt més a compte que et fotis d'oros per una escala o que et caigui alguna bastida pel cap que no pas que et passi un tren per sobre.
L'estació de Maçanet-Massanes està enmig d'enlloc (La gent de Maçanet baixa a l'estació de Sils). Geogràficament es troba entre la partió dels termes de Maçanet de la Selva i Massanes, dues poblacions veïnes geogràficament que només comparteixen l'etimologia del nom: mattiana, poma borda.
Després d'esperar quasi una hora (temps de sentir cinquanta vegades per megafonia un infinitiu usat com a imperatiu en català) vam agafar el tren d'un quart i mig de set.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada