Aquest llarg cap de setmana he aprofitat per fer dejú. Més ben dit, he fet un entrenament per veure com reacciona el cos.
Després de llegir un llibre [ Lützner, H.
Renacer A Traves Del Ayuno (Salud de Hoy)] i consultar a Internet, he decidit posar-me a prova. El llibre parla de fer dejú seguint una dieta a base de sucs, proposa diferents possibilitats durant una setmana. També parla de la preparació abans i després. Explica que no es pot deixar el dejú de cop, s'ha de tornar a l'alimentació normal a poc a poc. Els resultats són: pèrdua de pes, satisfacció personal de poder controlar la situació i una major sensibilitat i predisposició cap a una bona alimentació.
He trobat un altre tipus de proposta: “
la cura del xarop de saba”, l'explicació d'aquest sistema repeteix algunes de les directrius de l'altre llibre i també proposa una setmana llarga de dejú però en aquest cas bevent el seu producte barrejat amb aigua. Sembla que està encarat a vendre el seu producte. Si realment són certes les propietats d'aquesta saba “màgica” (d'arç i de palma) sembla un mètode més còmode ja que t'estalvies preparar els sucs i purés. El llibre de Lutzner proposa la compra i preparació d'aquests àpats com a part important dels dies de dejú.
Coses que cal subratllar:
La purificació que representa el fet de dejunar.
El cos expulsa moltes toxines des dels pulmons, la pell i l'intestí.
Si es fan més de tres dies s'ha d'anar de ventre i el mètode més sa i eficaç és la lavativa
Després del dejú no es pot menjar de cop, recomanen no menjar res cuit el primer dia i no menjar ni carn ni peix dos dies després.
S'ha de fer una mica d'exercici
Després d'informar-me de tot això, vaig decidir tirar pel dret i finalment no he seguit cap d'aquests consells i he fet dos dies de dejú d'aigua -és menys complicat- . Bevent només aigua no tens gana, l'estomac es tanca i no demana res, però es veu que et canses més.
El primer dia (dijous 24) va passar sense cap dificultat, al matí vaig anar a treballar (recomanen fer el primer dejú en època de vacances, però com que era el primer dia no passa res)
El segon dia (divendres – Sant Jaume) al matí, no tenia gana però tenia ganes de vomitar. El tercer dia (dissabte) vaig decidir prendre un suc de taronja al matí que va ser com una coça a la panxa. Al migdia vaig decidir trencar el meu dejú particular i vaig menjar mitja poma que em va tornar les energies que havia perdut (no m'aguantava dret), al vespre vaig menjar una amanida.
Avui he menjat una poma per esmorzar, una amanida verda per dinar i una altra amanida amb meló per sopar.
Aquí s'acaba l'experiència. He aguantat poc però la propera vegada ho faré més bé i seguiré els consell d'algú que ho faci sovint.
Ara ja sé més coses. ; o )
