piscina

Des de fa tres anys miro d’anar a la piscina tres cops per setmana. Passejo una horeta dins l’aigua i em va molt bé, quan surto faig quatre estiraments i em sento com nou, amb molta energia.

Vaig a la piscina del GEIEG, a Sant Ponç. La millor hora per anar-hi és a tres quarts de nou del matí o a les quatre de la tarda, quan tot està més tranquil. Però ara hi haig d’anar cap a dos quarts de 8 del vespre -després de la feina- i hi ha força gent, fan entrenaments i diversos cursos, com que la piscina petita està en reparacions tot queda concentrat a la gran. M’agrada compartir carril, algun cop hem arribat a ser 5 i si la gent és educada pots nedar bé, si algú va més ràpid pares a la pared i el deixes passar, si va més a poc a poc mires de no molestar. No és difícil, m’he adonat però, que hi ha gent que no sap compartir carril.

Avui me n’he trobat un de molt agressiu, un d’aquests tiburons que se’t tiren a sobre. Per molta superioritat física que es pugui tenir, no cal ser arrogant, la convivència és un valor més alt que la força -crec- , cada vegada que intentava intimidar-me o molestar, me l’imaginava darrera una moto d’alta cilindrada, un quad o un cotxe esportiu fent el suïcida a la carretera. M’he arribat a plantejar canviar de carril però finalment he fet un quart menys que els altres dies i fora complicacions.

De tant en tant te’n trobes d’aquests, però no és la tònica general d’aquesta piscina. Ja se sap, hi ha de tot a tot arreu, i com més gent més probabilitats de trobar varietat, i això és el que ha passat darrerament, que entre la molta gent que passa han aparegut lladregots, es veu que darrerament han robat pertinences de les taquilles, fins i tot han aprofitat per emportar-se un cotxe i una moto (Diari de Girona). Segurament ja és gent que ho té estudiat, que s’han fet socis per això. És el cas de l’hospital Trueta, que està al costat, n’hi ha que sempre aprofiten la confusió i tensió dels familiars que tenen algú a quiròfan per robar el que poden.