A un quart i mig d'una he agafat el tren des de Girona per anar a Barcelona. Hi havia sis vagons i era sol al meu compartiment.
Tornant, a les quatre, han vingut només tres vagons. El tren era ple de gent dreta i asseguda per terra com bestiar. Divendres a la tarda, estudiants i treballadors tornen a comarques, qui s'ho havia d'imaginar...
Aquests de la Renfe són uns cracs - in-su-pe-ra-bles - passen els anys i no defalleixen, sempre reivindicant, per res del món abandonen la seva essència hispànica.
