nassut

Ja l'has vist?

noël

Més enllà de la Coca-cola

arbres

( ... ) el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap escletxa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir.

I les històries dels arbres del bosc. El Castanyer de la Fullaca, prop de Viladrau, que tenia més de cinc-cents anys de vida i el seu tronc buit i acollidor com una cova va servir temps enrere per amagar bruixes i al segle passat, carlins, i fins fa poc hi va viure un carboner. O el Roure de Fussimanya, a la part més fonda de les Guilleries, que és un arbre remeier, com moltes herbes, i que té una branca en forma de bressol, com un llitet, per posar-hi les criatures malaltes, deixar-les una estona perquè la saba curativa del roure i tota l'energia que porta embolcallin el petit, i així en surti curat. Els grans també s'hi acosten, al roure, no se sap ni quants anys té, més enllà del temps dels moros i dels romans, per abraçar-lo com si fos un vell amic i quedar-s'hi una estona agafats, fins que la força de l'arbre s'encomana al cos i els entra una nova vigoria, unes ganes de saltar i córrer i moure's que no havien tingut abans, quan hi acudien decandits i fluixos, la mateixa força encomanada els aparta del tronc, de braó que han agafat, com qui s'acosta a una foguera. I sobretot l'arbre dels enamorats, el que més agradava a l'àvia, que es trobava també al Montseny, en una altra fageda, gairebé tocant a una avetosa, i que era un arbre format per l'abraçada d'un faig i un avet, tots dos ben enganxats fet un sol arbre, i això va ser perquè en aquell indret hi van morir dos enamorats perseguits per les seves dues famílies enemistades que no els volien deixar festejar, i van morir de fred abraçats al mateix lloc on de seguida van néixer un faig i un avet, que ja no es van separar mai més, per sempre plegats, units per sempre com volien els dos joves.

Emili Teixidor, Pa negre (cap. 27), Columna Edicions, Barcelona, 2003

descontrol

Divendres tres de desembre de dos mil deu, rebel·lió de pijos. Per no perdre els seus drets feudals, quatre (zero coma zero zero quatre) privilegiats han volgut posar el govern en escac. Amb la rebequeria, l'espai aeri tancat i més de tres-cents mil ciutadans (nadons, empresaris, turistes, estudiants, treballadors...) han quedat atrapats als aeroports. Reunió urgent de ministres, gabinet de crisi, mesura excepcional que recorda altres temps. Quan han vist que amb la broma podien perdre sous i esquelles sembla que han baixat del burro...

Pobrets, només demanen un tracte igualitari; a veure si les properes eleccions es presenten: PCAI (Partido de los Controladores Aéreos por la Igualdad)