ferrater

Aquest vespre a l'aula Magna de la Casa Cultura de Girona han presentat el reportatge Metrònom Ferrater d'Enric Juste dins el festival Ara poesia

Es tracta d'un documental sobre la figura del poeta Gabriel Ferrater. Es fa un petit recorregut a la seva vida i obra a través d'entrevistes a gent propera o que el va conèixer (la seva germana Amàlia, la seva ex dona Jill Jarrel, Comarida, Vargas Llosa, etc.) que es van combinant amb imatges del poeta.

També apareix un vídeo impressionant del mateix Gabriel Ferrater recitant el seu poema Cançó del gosar poder del llibre Teoria del cossos (1966) que amb una veu potent i emocionada unida al seu defecte de dicció posa la pell de gallina.

CANÇÓ DEL GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.

val més

Girona, matí de dilluns cap a la feina, creuant el carrer de la Creu he pensat que els ulls em traïen: el carrer Balmes acabat d'asfaltar. Encara era ahir que escrivia l'estat deplorable del ferm d'aquesta prolongació del carrer Joan Maragall, basant-me en unes fotos que vaig fer divendres.

El carrer és tan poqueta cosa que ni amiant té però tal com van fer amb la carretera Barcelona han posat una capa de quitrà. Suposo que ho devien fer divendres mateix.

En tot cas, el carrer Balmes ara val més. Hi passo quasi cada matí, hi ha una cafeteria que té el nom del carrer, un dia he de llevar-me una mica més aviat per prendre-hi un cafè.

balmes

Balmes és, per a la majoria de gent que aquest nom li diu alguna cosa, un carrer de l'eixample de Barcelona. El nom el dóna Jaume Balmes i Urpià, un filòsof i teòleg català de la primera meitat del segle XIX.

A Girona, com en tantes altres poblacions, també hi ha un carrer Balmes.

El carrer Balmes de Girona és un carrer curt que, com el de Barcelona, es troba en ple eixample. Un carrer de sotracs una mica deixat de la mà de déu.

Algun dels forats del carrer Balmes són tan grossos que algun dia s'empassaran un cotxe.

llet

Tornant de comprar Gomorra de Roberto Sabiano, quan totes les botigues ja havien tancat, he passat davant del mercat de la plaça del Lleó (Girona), he aprofitat per comprar per un euro un litre de llet a la màquina expenedora que els ramaders de Campllong (Via làctia 2001) han instal·lat a fora de l'establiment.

He provat la llet, és cremosa i bona, no sé perquè esperava que tingués gust de vaca - com la que anàvem a buscar amb la lletera fa anys o la que encara es pot beure en alguns països - .

Amb els temps que corren es un projecte enginyós i valent. Espero que vagi bé.

pizzeria

Aquest vespre hem pogut menjar una bona pizza (la vera pizza romana). Cada vegada sembla més difícil trobar bon menjar italià, almenys amb el nostre pressupost. Potser si se surt dels circuits turístics, de les tavola calda (fast food de menjar italià o italianitzat) i es té temps i un guia local es poden trobar propostes interessants.

Seguint la Rough Guides hem anat a Piazza Santa Maria Liberatrice, al barri Testaccio de Roma. Allí si troba la Pizzeria Remo. Obren només els vespres, tanquen els diumenges.

Hem arribat aviat i esperant una mica hem pogut agafar taula a la petita terrassa encaixada entre cotxes mal aparcats i una vorera estreta. A les nou el local ja estava ple a vessar de clients italians, érem potser els únics turistes.

Entrant a l'esquerra es pot veure com preparen les seves pizzes primes, l'oferta és més seleccionada que extensa. Cada pizza costa al voltant de 7 euros.

L'establiment queda en un lloc apartat dels principals llocs turístics. Per arribar-hi es pot agafar el metro de la línia B i baixar a Piramide, després d'arriscar la vida travessant piazzale Ostiense per agafar via Marmorata que ens portarà fins a via Luigi Vanvitelli. També es pot agafar el bus 75 que passa per Termini, però és millor agafar-lo de tornada perquè sense conèixer la zona és complicat.

No hem tingut temps de visitar la zona, al costat de la parada de metro hi ha la piràmide Cestia construïda l'any 12 aC per enterrar un tal Gaio Cestio i davant mateix es troba la porta de San Paolo que forma part del mur Aurelià.