alquimista

Ahir va morir Josep Palau i Fabre. No tinc cap llibre seu - pendent comprar-ne un-.

Aquest matí m'ha impressionat molt un poema seu que he escoltat a la ràdio.

La sabata

He donat el meu cor a una dona barata.
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n'ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.

batec

Avui hem sentit per primera vegada el cor del pinetell - o pinetella ? -



La pinetella és el Lactarius deliciosus parasitat pel fong Peckiella lateritia, això li dóna una forma diferent al pinetell, sol ser més arquejada i sota el barret en comptes de làmines té una pell blanca.

liost

Aquests dies estic llegint la segona part de les memòries de Josep Maria de Sagarra i he trobat aquests detalls:

(…)

Jaume Bofill i Mates, que usà poesia el pseudònim cavalleresc de “Guerau de Liost”, també aquell primer any universitari començà a afavorir-me amb la seva amistat. Encara conservo un exemplar de la primera edició de la Muntanya d’Ametistes –raríssim avui dia-, dedicat i signat per Bofill, amb data de novembre de 1910.

(…)

El cognom Bofill ve de Bonfill i és un dels que a Catalunya denoten, d’una manera més típica, l’origen hebraic.

(…)

Així com si haguessim hagut de comparar el Carner d’aquell temps amb un criptògama hauríem triat un rovelló dels més sanguejants i ubèrrims, i si a una fruita, hauríem escollit un préssec mollar, Bofill, com a bolet, no passava de peu de rata, o de rossinyol, i com a fruita, era més aviat un gínjol.

Josep Maria de Sagarra, MEMÒRIES II, Edicions 62, Barcelona, 1981. (Capítol III)

pinetell

Avui hem sabut que hem plantat un pinetell (o pinetella) per això hem anat a sopar a la braseria Konig de Jaume I.

Amb la Gírgola ens hem partit una amanida marco -molt ben trobada la combinació de poma, formatge de cabra i avellanes trinxades amb diferents enciams- , després ella ha agafat rapet amb oli picant i jo he tastat per primera vegada l'estruç que m'ha agradat molt. Tot plegat acompanyat de bolets, escalivada i patata al caliu. Sense postres ens ha costat uns 36 €