Fa unes setmanes vaig veure d'esbiaixada la comparació de preus, i vaig pensar que al Carrefour venien productes HACENDADO, marca blanca de Mercadona.
Avui he vist que es tracta d'una altra cosa.
algunes de les coses que em ballen pel paraigua
dilluns, 26 d’abril del 2010
dissabte, 13 de març del 2010
tips
Com ara fa dos anys, les ganes de menjar calçots ens han fet sortir de casa. Aquest cop ens hem quedat a Girona, al Tips.
Regint-nos per la seva pàgina web hem anat a aquesta masia urbana, eslògan amb el que venen el producte. De masia només en té la vaca de polièster de mida real i els pòsters en blanc i negre gegants – imatges que es poden veure a Internet- que pengen de les parets: unes espardenyes de veta, un senyor amb barret de palla, una dona munyint...
El Tips es troba al carrer Migdia 163, al costat del Carrefour, a l'edifici on abans hi havia un Super Stop.
És de molt bon aparcar, el local és molt gran i hi ha un espai perquè la mainada hi jugui. En realitat només s'utilitza una part petita, una gran peixera amb una vintena de taules que anomenen VIP (Very Important Pagès, ha ha) Tips. Potser al migdia o si hi ha grups s'utilitza la sala gran, no ho sé.
Una de les curiositats del lloc és que al costat de cada taula hi ha una pantalla tàctil on pots
consultar la carta i fer la comanda. També pots veure la tele o la zona de jocs i la cuina. Aquest sistema és interessant perquè et pots entretenir triant, això no fa anar el servei més ràpid ja que només només es veia un cuiner i dues cambreres.
El restaurant no té res d'especial, sembla un bon lloc per a grups i pots menjar carn a la brasa a un preu raonable, podem dir que després de sopar al Tips hem sortit ben tips (en el bon sentit de la paraula), res més.
dimarts, 9 de març del 2010
jocs
dimecres, 24 de febrer del 2010
larsson
Portava una bona arrencada lectora després d'un seguit de llibres llegits de cop i em venia de gust continuar amb alguna cosa lleugera i entretinguda, què millor que un bestseller?, i em vaig decidir pel primer de la trilogia Millenium, Els homes que no estimaven les dones.
És cert que han fet una molt bona campanya de màrqueting, però ben mirat si a tanta gent li ha agradat, la novel·la no ha de ser tant dolenta.
No vaig ni intentar mirar si la trobaria a la biblioteca i em vaig rascar la butxaca, més de vint euros.
L'anava llegint, em deien que al principi era una mica avorrit, no l'hi trobava pas tant, més aviat lent, però jo m'anava imaginant cap a on ho feria anar tot, observant com anava construint els personatges principals.
Després de trobar aquell gat mort al jardí, quan la cosa es començava a animar, plof, el llibre passa de la pàgina 435 a la 484, continuant amb 485, 438, 439, 488, 489, 442, 443, 492, 493, 446, 447 i així anar fent ballar pàgines fins que a la 466 torna a seguir normal. Era un dissabte a la matinada -quan la nena em desperta a la nit sempre llegeixo una estona per tornar a agafar el son- "demà passat aniré a canviar-lo i tornem'hi" vaig preveure.
Dilluns vaig anar a la llibreria i me'l van canviar per un altre sense cap problema però, tenia el mateix error de paginació. Divendres el tindrem aquí. Buf!.
Vaig tenir temps de llegir Catoia l'enfarinat, i el següent dilluns -abans d'ahir- em van avisar que ja podia passar a recollir el meu llibre.
Bé, el vaig agafar i me'l vaig endur. A la nit, una altra vegada de matinada, vaig trobar-me amb la pàgina 435...
Ahir vaig tornar a passar per la llibreria i aquest cop em vaig quedar amb el llibre "per a col·leccionistes" per acabar-lo encara que sigui saltant-me alguna part! vaig pensar que seria com a les telenovel·les sud-americanes que si et perds deu o quinze capítols tampoc passa res...
Ara estic una mica desorientat amb alguns personatges -potser és la mateixa novel·la- i ja he perdut l'ímpetu inicial, però bé, la vull acabar d'una vegada, segurament abans que arribi la bona, si és que arriba...
He tingut la santa mala sort d'haver topat amb la setzena impressió de Columna Edicions de Els homes que no estimaven les dones d'Estieg Larsson
diumenge, 14 de febrer del 2010
camioners
Conduint a 90 per la nacional II. Aquesta tarda a la variant de Girona, alçada de Fornells, un camió feia estona que em feia llums i se m'arrapava al cotxe, he fet veure que el filmava amb el mòbil (no funciona la càmera de gravar) i ha deixat de fer el burro.
Al cap d'uns quilòmetres he hagut de reduir perquè havia d'agafar l'entrada est de Girona, a l'alçada del Bicenturi, cosa que ha aprofitat el camioner per tornar-me a intimidar apretant-me per darrera. En aquell moment dos cotxes sortien per aquella sortida tan malparida cosa que m'ha fet fer una maniobra arriscada que m'ha deixat amb l'ai al cor. Ha anat d'un pèl que no es provoqués un accident.
Sempre he pensat que aquesta entrada és perillosa i que segurament hi ha hagut més d'un accident. Com es pot posar un carril de
sortida al mateix lloc que un d'entrada? Qui devia dissenyar-ho? Segur que va estudiar a la universitat? Va ser un camioner com el d'avui?
Jo, per si de cas a partir d'ara miraré d'entrar i recomanaré agafar la sortida anterior, la que va cap als Àngels, després més amunt hi ha una esplanada on es pot fer canvi de sentit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)