troglodites

Alça Manela, visca la brutícia!

Han tornat els troglodites

Inocent  pensar que queda poca gent així, fem com els crancs.

camioners

Conduint a 90 per la nacional II. Aquesta tarda a la variant de Girona, alçada de Fornells, un camió feia estona que em feia llums i se m'arrapava al cotxe, he fet veure que el filmava amb el mòbil (no funciona la càmera de gravar) i ha deixat de fer el burro.

Al cap d'uns quilòmetres he hagut de reduir perquè havia d'agafar l'entrada est de Girona, a l'alçada del Bicenturi, cosa que ha aprofitat el camioner per tornar-me a intimidar apretant-me per darrera. En aquell moment dos cotxes sortien per aquella sortida tan malparida cosa que m'ha fet fer una maniobra arriscada que m'ha deixat amb l'ai al cor. Ha anat d'un pèl que no es provoqués un accident.

Sempre he pensat que aquesta entrada és perillosa i que segurament hi ha hagut més d'un accident. Com es pot posar un carril de

sortida al mateix lloc que un d'entrada? Qui devia dissenyar-ho? Segur que va estudiar a la universitat? Va ser un camioner com el d'avui?

Jo, per si de cas a partir d'ara miraré d'entrar i recomanaré agafar la sortida anterior, la que va cap als Àngels, després més amunt hi ha una esplanada on es pot fer canvi de sentit.

brutícia

Davant la falta d'escultures i altres ornaments públics, alguns veïns del barri insisteixen en posar el seu propi mobiliari urbà.

nedada

Ara feia dies que no patia bulling aquàtic (tiburoning) -la parauleta anglesa queda més contundent- . Els selacis prefereixen la piscina gran, però avui se n'ha colat un a la piscina de 25 metres.

Abans d'entrar a la piscina ja els veus a venir, es fan notar. La seva tècnica és insuportablement simple: quan t'avancen et passen arran per intimidar-te, si et resisteixes i encara continues en el “seu” carril et van tocant com aquell qui no vol la cosa. El d'avui, després d'alguns intents, finalment se m'ha tirat literalment a sobre. M'ha esgarrat la nedada (en aquest cas negada). Paciència, millor no posar-se pedres al fetge ni fer-se mala sang i sortir, volia fer quinze piscines però a l'onzena he sortit.

És una llàstima perquè amb gent normal que sap compartir, hem arribat a ser fins a set Sapiens al mateix carril sense cap problema.

Aquesta mostra de bon gust no té res a veure amb el comentari. He fet la foto aquesta tarda a Girona i m'ha fet gràcia penjar-la (mai millor dit) aquí.

vecé

Avinguda de Sant Narcís, Girona. Sense comentaris.

kamikaze

Alguns matins, de camí cap a la feina, em creuo amb la mama-kamikaze (casc de ciclista, cadireta de nen buida darrera la bici, cara de sàtir...), voleia per les voreres a tota llet esquivant els perplexos vianants.

Entenc que a Girona aquella hora del matí és molt arriscat passar per on li pertocaria, però si passa en zona de vianants, almenys que respecti els que caminen.

És l'etern debat, què fa que els que a la carretera són víctimes, a la vorera es transformin en botxins, que el passejant només pujar el cotxe oblida els passos de zebra? 

És cert que falten carrils bici i civisme per part dels conductors, però els transeünts  no en tenim la culpa...

aparcament

Aquest matí hospital. Sortir de la feina i anar a buscar a la Gírgola.

Ja som setembre i la gent es torna a posar malalta. Tot el mes d'agost hi havia espai de sobres al voltant del Trueta. Arribar i deixar la Gírgola davant -ens trobem a la tercera planta-  i després de fer tota una volta en veig un que surt, frenada i marxa enrere. Sorpresa, darrera meu algú accelera i m'impedeix moure'm més. Situació estranya: el que vol sortir no pot, perquè jo li impedeixo per mig metre. Miro la conductora -mitjana edat, cotxe gros- els gestos que fa deuen voler dir que l'aparcament li pertoca.  No em moc, reculo fins tocar el seu cotxe -més gros 

que el meu-. 

Val la pena? Podria baixar i buscar brega... decideixo marxar i en veig un que surt davant meu. Aparco una mica més aprop. Problema solucionat.

Sembla mentira però, de vegades, aquestes situacions generen conflictes (ratllades, punxades de rodes, baralles, insults, cadires volant...). La gent va amb el temps just i s'estressa, per sort ni avui ni en altres ocasions la cosa no ha passat d'una emprenyada. 

Avui ha estat l'última ecografia. Ens ha atès molt bé la doctora L. Rozas. La nena es tapava la cara amb la mà, un moment ens ha ensenyat els llavis i el nas.

Tot bé.

malcriat

Aquest matí quan anava a la feina he tingut la mala sort de creuar-me amb un indesitjable que quasi m'atropella.

M'agrada anar a la feina caminant, si vaig amb temps fins i tot faig una mica de volta per poder gaudir de la passejada, i sobretot m'estalvio creuar-me amb els xofers estressats de primera hora. Aquest no ha estat el cas d'avui, quan travessava el carrer pel pas de vianants de davant l'Hipercor (Girona) el semàfor de la carretera Barcelona ha deixat anar els cotxes, d'aquests dos s'acostaven, un ha reduït la velocitat i l'altra ha accelerat i venia de dret cap a mi intentant intimidar-me, a passat arran meu i li he fet un gest amb la mà. Per sorpresa meva s'ha parat una mica més avall, a mitja baixada, i li he dit cridant: - que em vols atropellar? Que no veus que hi ha un pas de zebra?. Ell, molt enfadat, em deia alguna cosa que no sentia, fins i tot ha fet el gest de baixar del cotxe (??????), un nen malcriat que potser no l'han educat prou o potser ha rebut massa, en qualsevol cas el que ha fet no és normal. Si fos el vespre diria que potser anava drogat, però eren tres quarts de vuit del matí. La Gírgola diu que potser encara no havia anat a dormir, qui sap...

Abans de l'accident que em va deixar divuit dies en coma, no em fixava tant en aquests incivils, però ara m'indignen molt. Cada dia n'hi ha que en fan alguna. Per mala sort hem de compartir l'espai social amb aquest tipus de gent, és la vida. Ara sé que si torno a passar per aquell pas de zebra és millor anar amb compte i travessar quan ni vinguin cotxes, no n'hi ha prou de tenir la prioritat, la raó de la vida és més valuosa.

cursa

Aquest matí m'ha tocat anar a fer extracció de sang.

A les vuit havia de ser al CAP, he arribat mig quart abans, ja hi havia gent esperant dreta davant la porta. Jo m'he assegut en un banc a una mica més avall.

Han obert a l'hora en punt i alguns dels que s'esperaven han començat una cursa -rebaixes!- cap a la infermeria corresponent. Això ha creat una petita aglomeració.

Un senyor dels que s'esperaven ha començat a renyar als que no han respectat el seu torn, segons ell alguns s'esperaven des de les set del matí. Curiosament el noi que s'havia col(·loc)at en primera posició era el que havia arribat últim -els últims seran els primers, que deia aquell- , per sort sembla que amb quatre crits ha entès el missatge, no sense explicar quatre excuses (de mal pagador) -ell no sabia res del funcionament (qui el va parir...)-

Finalment m'han passat, m'han tret la sang i he anat cap a la feina amb el justificant corresponent.

piscina

Des de fa tres anys miro d’anar a la piscina tres cops per setmana. Passejo una horeta dins l’aigua i em va molt bé, quan surto faig quatre estiraments i em sento com nou, amb molta energia.

Vaig a la piscina del GEIEG, a Sant Ponç. La millor hora per anar-hi és a tres quarts de nou del matí o a les quatre de la tarda, quan tot està més tranquil. Però ara hi haig d’anar cap a dos quarts de 8 del vespre -després de la feina- i hi ha força gent, fan entrenaments i diversos cursos, com que la piscina petita està en reparacions tot queda concentrat a la gran. M’agrada compartir carril, algun cop hem arribat a ser 5 i si la gent és educada pots nedar bé, si algú va més ràpid pares a la pared i el deixes passar, si va més a poc a poc mires de no molestar. No és difícil, m’he adonat però, que hi ha gent que no sap compartir carril.

Avui me n’he trobat un de molt agressiu, un d’aquests tiburons que se’t tiren a sobre. Per molta superioritat física que es pugui tenir, no cal ser arrogant, la convivència és un valor més alt que la força -crec- , cada vegada que intentava intimidar-me o molestar, me l’imaginava darrera una moto d’alta cilindrada, un quad o un cotxe esportiu fent el suïcida a la carretera. M’he arribat a plantejar canviar de carril però finalment he fet un quart menys que els altres dies i fora complicacions.

De tant en tant te’n trobes d’aquests, però no és la tònica general d’aquesta piscina. Ja se sap, hi ha de tot a tot arreu, i com més gent més probabilitats de trobar varietat, i això és el que ha passat darrerament, que entre la molta gent que passa han aparegut lladregots, es veu que darrerament han robat pertinences de les taquilles, fins i tot han aprofitat per emportar-se un cotxe i una moto (Diari de Girona). Segurament ja és gent que ho té estudiat, que s’han fet socis per això. És el cas de l’hospital Trueta, que està al costat, n’hi ha que sempre aprofiten la confusió i tensió dels familiars que tenen algú a quiròfan per robar el que poden.