troglodites

Alça Manela, visca la brutícia!

Han tornat els troglodites

Inocent  pensar que queda poca gent així, fem com els crancs.

abús

Aquest vespre hem volgut acabar de passar la tarda a la cala s’Alguer de Palamós. Arribats a la zona hem trobat barrat el camí que porta a l’aparcament de la Pineda d’en Gori. Així que hem aparcat enmig d’una filera de cotxes que hi havia davant i hem acabat d’arribar a peu.

A la tornada, sorpresa, una multa per aparcar en zona prohibida. Indignant que el magnífic ajuntament de Palamós en comptes de posar un pàrquing alternatiu posi un policia darrera la romeguera. A mi, com la majoria de ciutadans, no em fa res pagar per aparcar.

He de dir que la bellesa del lloc no es correspon amb el personal que el gestiona, per això no deixarem d’anar-hi.

No sé com  funcionen aquestes coses, suposo que l’ajuntament dóna unes ordres recaptadores concretes i la policia compleix. Em fa por pensar que la cosa vagi per una altre costat. 

 

Nocturnidá y alevosía

Que et multin en ple mes d’agost, fora vila, en un espai entre el bosc i un càmping, ho trobo abusiu i fora de lloc, és utilitzar les eines repressores que tenen per collar-nos sense miraments. Som com  gossos fermats que contemplen com els seus amos els van escanyant a poc a poc.

Avui m’ha tocat el rebre a mi, no queda més remei que rascar-se la butxaca, destinar l’euro amb vint-i-cinc diari estalviat del cafè del matí per pagar una injusta multa.

O ens ho agafem bé o anem a viure a la muntanya.

camioners

Conduint a 90 per la nacional II. Aquesta tarda a la variant de Girona, alçada de Fornells, un camió feia estona que em feia llums i se m'arrapava al cotxe, he fet veure que el filmava amb el mòbil (no funciona la càmera de gravar) i ha deixat de fer el burro.

Al cap d'uns quilòmetres he hagut de reduir perquè havia d'agafar l'entrada est de Girona, a l'alçada del Bicenturi, cosa que ha aprofitat el camioner per tornar-me a intimidar apretant-me per darrera. En aquell moment dos cotxes sortien per aquella sortida tan malparida cosa que m'ha fet fer una maniobra arriscada que m'ha deixat amb l'ai al cor. Ha anat d'un pèl que no es provoqués un accident.

Sempre he pensat que aquesta entrada és perillosa i que segurament hi ha hagut més d'un accident. Com es pot posar un carril de

sortida al mateix lloc que un d'entrada? Qui devia dissenyar-ho? Segur que va estudiar a la universitat? Va ser un camioner com el d'avui?

Jo, per si de cas a partir d'ara miraré d'entrar i recomanaré agafar la sortida anterior, la que va cap als Àngels, després més amunt hi ha una esplanada on es pot fer canvi de sentit.

balmes

Balmes és, per a la majoria de gent que aquest nom li diu alguna cosa, un carrer de l'eixample de Barcelona. El nom el dóna Jaume Balmes i Urpià, un filòsof i teòleg català de la primera meitat del segle XIX.

A Girona, com en tantes altres poblacions, també hi ha un carrer Balmes.

El carrer Balmes de Girona és un carrer curt que, com el de Barcelona, es troba en ple eixample. Un carrer de sotracs una mica deixat de la mà de déu.

Algun dels forats del carrer Balmes són tan grossos que algun dia s'empassaran un cotxe.

nyap

Aquests dies han "reformat" la carretera Barcelona de Girona. Després d'aixecar molta polseguera amb el tema de l'amiant han acabat posant una capa més al cim de les altres.

Si ho hem de fer, fem-ho malament (així ho haurem de tornar a fer)

L'amiant a sota la catifa d'asfalt, girem full i l'artèria principal de Girona continua plena de barreres, voreres estretes i altres perles. Propera obra?

Per la dreta o per l'esquerra?

fredor

La temperatura puja i jo ja tremolo de pensar en l'aire condicionat. Per sort a la feina no en tenim, m'estimo més suar que passar fred amb els pulmons secs.

Avui ja m'he trobat amb la primera mala situació de la temporada, he agafat el bus de les tres (L5) i he baixat dues parades abans, no podia més, això que he obert la finestreta perquè entrés l'aire de fora. Un cop a baix he apuntat la matrícula del bus [6524 GJB], ho aniré fent per tenir una mena d'estadística pròpia i potser, encara que no serveixi de res, fer una queixa.

Penso que haurien de limitar la temperatura, és de sentit comú però aquest país ja sabem com va, hi ha massa gent acalorada.

oviedo

segur però mal indicat.

El vianant: - porto tot el matí buscant el carrer Oviedo  

L’operari: - a mi m’han dit que ho havia de clavar aquí, no sé res més.

El cap: - carrer què?

Els regidors/es: - no és competència nostra

No passa res, a l’altre costat no hi ha cap rètol que pugui tapar el nom del carrer perquè no hi ha cap placa. 

maristes

Al bell mig de la tan benparida ronda de semàfors, rotondes i cotxes en doble fila que comunica els barris de Fontajau i Sant Narcís hi ha el semàfor dels Maristes, el més absurd del món.

No hi ha conductor de Girona que no el conegui.

A diferència del carrer Barcelona, els semàfors no van a l'hora, però a més hi ha aquest que va al seu rotllo. Suposadament serviria per la gent que volgués anar a l'edifici dels maristes però també està coordinat amb un altre semàfor de l'altra banda del riu d'on haurien de venir cotxes per un pas que està barrat. O sigui que la majoria de vegades que me'l trobo en vermell no passa cap vianant, no sé perquè serveix.

canalejas

José Canalejas era un polític liberal que en el tombant del segle XIX va ser diverses vegades ministre, l'any 1910 el van nomenar cap del govern espanyol, dos anys més tard va ser assassinat per un anarquista.

Canalejas dóna nom a un carrer de Girona que han anomenat passeig, que va de la plaça de Sant Agustí fins a la Copa. Encara és un carrer però, pel que es veu l'acabaran convertint en un passeig de vianants.

L'estratègia de conversió és simple:

1. Primer van tallar el pas a la plaça de Sant Agustí, posant unes pilones automàtiques. Això va fer que els soferts veïns de l'altra riba de l'Onyar haguessin de fer invents per poder aparcar més o menys aprop de casa.

   
   

2. Després, van treure els aparcaments del costat esquerra de la meitat nord, davant la pastisseria la Copa.

   

   
   

   
   

3. El Següent pas va ser posar zona de càrrega i descàrrega tota la meitat sud, des de la plaça fins la sala Planeta.

   
   

   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

4. La última -de moment- ha estat posar aparcaments per a motos a la part dreta de la meitat nord que quedava.

Suposo que el següent pas serà fer tota la zona només per a vianants.

Mentrestant els veïns que no ens podem permetre pagar un aparcament hem d'estacionar el cotxe a l'antic mercat del bestiar, tocant el riu Ter. Últimament per aparcar a la Copa es necessita un cop de sort, tenir molt de morro o disposar d'un arsenal per protegir-te dels caçadors d'aparcaments.

linx

Resulta que el cadell de linx que surt a l'última campanya dels bisbes no és ibèric. O sigui que potser allà on habita ni està protegit (hauran encarregat la campanya al Patronat de Turisme de Girona? )

A banda d'això -petita relliscada- , a mi em sembla que barregen naps amb cols. A la xarxa he vist alguns comentaris sobre el tema que arriben quasi a l'insult, crec que no cal, han aconseguit el que volien: polèmica i continuar estan a primera plana

En tot cas, ells la vida se la miren des de darrera la reixa i potser en alguns temes no són els més indicats per parlar-ne.

En fi, qui estigui lliure de pecat...

Del www.flickr.com abans que el censuressin

atrapat

Aquest matí, com sovint faig, he volgut travessar el parc del Migdia camí de la feina.

Avui començava una hora abans, a les 8 de matí. A tres quarts de vuit he entrat al parc, hi havia només una porta oberta i m'ha estranyat, la meva sorpresa ha sigut trobar-me la de sortida tancada, he esperat perquè no les poden obrir totes de cop, res.

He provat d'anar a una altra, també tancada. He hagut de recular com altres vianants. Quan sortia, un dels encarregats obria les portes aleshores la porta per on havia entrat ja tenia els dos batents oberts. Ahir no la devien tancar bé. Entre una cosa i l'altra he perdut més de deu minuts. Estona que si vas a passejar no és res però, al matí amb el temps calculat per anar a la feina és nota.

He pogut fer una foto d'un arbre fruiter en flor, segurament un cirerer, no he tingut temps d'entretenir-me a comprovar-ho.

renfe

Avui al matí ja ha arribat tard

A Passeig de Gràcia més de 10 minuts

Però aquest vespre ha sortit prop de mitja hora tard

QUIN DESASTRE

Cinc - deu minuts no te'ls treu ningú. Després d'un dia de feina aquesta estona et mata.

La gent que no agafa mai el tren segurament ho veu tot molt llunyà –fins exòtic-, qui l’agafa molt esporàdicament no té temps d’adonar-se’n, però el més greu és que qui l’utilitza sovint, pateix però acaba resignant-se i acostumant-se.

El problema és que al final trobem normal allò que no és normal:

• Al vespre els trens que surten de BCN i van cap a Girona sempre arriben, anant bé, deu minuts de retard, després acceleren i recuperen alguns minuts.

• Moltes vegades anuncien un tren per l’altaveu, n’apunten un altre al panell i en passa un de diferent.
  

• Aire condicionat i calefacció al mateix temps.
  

• Trens de l'estiu sobrecarregats per falta de previsió

• Els trens que vénen de l’aeroport a Passeig de gràcia tenen una escala que fa més d’un metre d’alt. La gent ha de saltar.

• Etcétera, etcétera...
  

Ens prenen el pèl però ens hi hem acostumat, la RENFE ja se sap, què hi farem? Definitivament ens deixem prendre el pèl

Què hem de fer: posar bombes?

on no n’hi ha no en pot rajar

eco

Avui hem anat a l’hospital Josep Trueta a fer una ecografia, ens han determinat l’edat: dotze setmanes.

Alegria

A l'exterior decepció:

- Ens van donar hora avui al matí

- A l’hora establerta estàvem asseguts a la sala d’espera corresponent (hem vingut a les nou per extracció de sang i hem tingut temps d’esmorzar i ser-hi a l’hora que ens van assignar)

- Al cap de més de tres quarts ha aparegut una infermera preguntant per les de l’ecografia, hi havia quatre noies, li hem ensenyat el paper, ens ha dit que ja ENS HAVIA CRIDAT i no hi erem, amb cara d’enfadada. Podem donar fer que a l’hora establerta erem allà. Potser ha vingut abans, però jo crec que no ha vingut, perquè hi havia altra gent esperant pel mateix i en quasi una hora no ha aparegut ningú, en fi l’hora d’esmorzar…

Poc després ens han fet passar. Tot ha estat com una una cursa, ens ha (des)atès un tal doctor Josep Maria Ramos, que ha fet una ecografia contrarrellotge, pim pam pum, un embrió, dotze setmanes, tot bé, ai que em deixo la placenta. Fins s’ha oblidat d’engegar la pantalla perquè la mare pogués veure el petit.

Fem alguna pregunta, ens contesta amb evasives. L’home té pressa i ens esbandeix ràpid. Gràcies doctor per la visita més aspre que hem tingut fins ara.

No hem entès què passava, quin problema hi havia.Perque aquest bon home, que jo sàpiga, no el coneixiem de res, ni crec que ens coneixés a nosaltres.

Un mal dia el pot tenir tothom però no costa res ser mínimament correcte i atent, és només un petit esforç: no s’és pare cada dia.