camioners

Conduint a 90 per la nacional II. Aquesta tarda a la variant de Girona, alçada de Fornells, un camió feia estona que em feia llums i se m'arrapava al cotxe, he fet veure que el filmava amb el mòbil (no funciona la càmera de gravar) i ha deixat de fer el burro.

Al cap d'uns quilòmetres he hagut de reduir perquè havia d'agafar l'entrada est de Girona, a l'alçada del Bicenturi, cosa que ha aprofitat el camioner per tornar-me a intimidar apretant-me per darrera. En aquell moment dos cotxes sortien per aquella sortida tan malparida cosa que m'ha fet fer una maniobra arriscada que m'ha deixat amb l'ai al cor. Ha anat d'un pèl que no es provoqués un accident.

Sempre he pensat que aquesta entrada és perillosa i que segurament hi ha hagut més d'un accident. Com es pot posar un carril de

sortida al mateix lloc que un d'entrada? Qui devia dissenyar-ho? Segur que va estudiar a la universitat? Va ser un camioner com el d'avui?

Jo, per si de cas a partir d'ara miraré d'entrar i recomanaré agafar la sortida anterior, la que va cap als Àngels, després més amunt hi ha una esplanada on es pot fer canvi de sentit.

funcionaris

... 'nem bé

bastons

M'ha sorprès, i agradat, un vídeo musical de Lady Gaga, sí aquella cantant que últimament està tenint molta popularitat per muntar ciris a tot arreu on va.

La cançó que acompanya el clip es diu Paparazzi, les imatges que apareixen no tenen res a veure amb el que diu la cançó, mentre parla de l'assetjament dels paparazzi surten imatges d'un ball de bastons, no el ball de bastons tradicional o folklòric ni el de la dona quan arribes tard a casa sinó una dansa feta amb crosses que juga amb l'estètica de la discapacitat, al meu entendre sense caure en el morbo.

Loutcha

Chez Loutcha és un restaurant capverdià situat al centre de Dakar, 101 rue Moussé Diop (tel. 33 8210302, chezloutcha @ hotmail.com)

Avui, com quasi sempre que he visitat Dakar, hem anat a dinar-hi. El restaurant és un dels locals emblemàtics del centre com l'Ali Baba (Fast food), la Palmerai (ideal per esmorzar), el Café di Roma (cuina internacional) o el bar restaurant Imperial (en plena plaça de l'Independence).

La primera vegada que vas a can Loutcha pares boig perquè et trobes una quantitat exagerada de plats per triar: cuina francesa, italiana, americana, senegalesa, capverdiana, pizzes, paelles... Recordo que les dues primeres vegades vaig demanar plats exòtics i rars i no em van convèncer Tot i que el local és molt concorregut és impossible tenir tantes coses (tipus de carns, peixos, marisc, verdures...) fresques apunt perquè un turista capriciós les provi.

El millor que es pot fer és agafar peix o carn a la brasa o les recomanacions de la carta. També es poden menjar plats senegalesos com el Thieboudien (arròs amb peix).

Avui he menjat athiéké poulet (3.800 F CFA), l'athieké és una mena de cuscús de mandioca típic de Costa d'Ivori, s'acompanya de crudité (ceba, cogombre, tomata... trocejats) i de peix o pollastre a la brasa com he triat avui.

Els plats són copiosos i normalment no te'ls pots acabar. L'ambient és animat i agradable, solen haver-hi força occidentals però els locals, que s'ho poden permetre, també aprecien el lloc.

Si mai aneu a Dakar no deixeu d'anar a menjar a Chez Loutcha.

botiga

Voltant per Africa de l'oest, tant si es va de visita com si es va a fer el turista [solidari o no] sempre va bé, encara que sigui de tant en tant, sortir del tragí de pols i gent -l'Africa, d'alguna manera, també es mou- fent escala, parada i fonda en alguna de les seves infinites botigues.

Botiguetes petites on hi cap de tot: conserves, cereals, olis, productes de neteja... Sempre hi ha una nevera amb algun refresc, la inevitable Coca-cola, i hi sol haver un racó fresc per seure a l'aixopluc dels caçaturistes i els nens impertinents.

Entrar i, no oblidem, saludar i saludar "salam alikum" (la pau sigui amb vosaltres), venint d'Europa sovint anem de dret a demanar si hi ha el producte que busquem. Pagar sense necessitat de mirar el canvi, a diferència dels llocs turístics aquí no busquen distrets. He de dir que mai m'han intentat enganyar.

Entre els botiguers locals trobem els botiguers de "raça, mauritans i guineans que sòn uns cracs fent comerç, el senyor Esteve queda petit al seu costat.